Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc vaig indicar, en ETC. ii, 84-86. Valerius, fou molt representat en el santoral cristià: el Sant nat a l’Àfrica, se celebra el 16-XI; bisbe de Soissons, màrtir de Dioclecià, 14 de juny; ermità i confessor, prop d’Astorga, a la fi del S. VI, festa el 5 de febrer; i en primer lloc, Sant Valeri cast. Valero, fr. Valier), el famós bisbe de Saragossa, que visqué a finals del S. III i primers del IV (festa el 28 de gener). Batejar els infants amb aquest nom encara és ben popular en terres pirinenques. Que hi hagi moltes propietats de Peres i Joans no sorprèn a ningú, i si hi hagué molts Valeris en temps visigòtics, més que ara, no és estrany que això vagi deixar més rastre a la zona Rbg. – Pall. – Andorra – Cerdanya, ciutadella de tots els arcaismes. Això sol ja explicaria la denominació AESTIVA VALERIA, PASCUA VALERIA, veiem aplicada a les altes conques de recepció d’aquests riuets, en particular en les mencions ant. de I, IV i V; d’on AMNIS VALERIA ‘riuet valerià’. I que això no passava pas solament amb els noms dels rius, ens ho prova almenys el nom del Mont Valier, el gran cim pirinenc 2519 alt., arran del trifini entre la Vall d’Àneu, (te. Alòs), i els te. mun. francesos de Seix i Sarrat, poc entrat en territori francès: en forma gascona Montvalier, que a Alós he oït pron. francesadament mombalé o mombelé, però també Mont Valeri a gent més culta de la Vall d’Àneu. En el terme de Fraga, hi ha una prada ‘Mont de Sant Valero’; Barranc de la Valera, te. Dénia. Valero prada i NP a Ibi (XXX, 172.17), Ca de Valero a Xodos (XXIX, 91.4); cf. el supra Sambalero a Formentera i País Valencià. En fi un detall que acaba de donar una explicació ben satisfactòria de l’aplicació de tants noms de riuets. Car el detall més característic de tots 5 rius és que tot essent rius petits o mitjans, porten sempre aigua a diferència d’altres veïns, fins quan hi ha l’eixut més rigorós [*com. nostre: això no és cert, almenys el cas de la Valira (o Valirota) de Cerdanya]. Sant Valeri fou invocat pels pagesos, sobretot, com ho fan amb tots els sants, contra la calamitat que més els preocupa, la secada, L’AMNIS VALERIA, fou doncs, un corrent d’aigua, posat sota a protecció de Sant Valeri, a tall de patronatge d’aquests corrents d’aigua precisos, que mai no s’eixuguen. Alhora es donava l’epílet de VALERIA a les estives i als pàscuea d’En-Valira (on neix la Valira I, i les altres assenyalades). L’evolució fonètica a –ir ,o-ira, la veiem repetida en el nom de personatges, que justament estan vinculats a les zones de Valira I i de IV-V: el donador del citat doc. de l’a. 1000) (I), s’anomena a si mateix ‘ego Valirus --- ego Valerius---‘ successivament en el curs del doc., i una nota marginal ens fa saber que era l’abat de Sant Serni, conegut per ‘Valeri lo Gran’. I en un doc. de Isàvena de l’any 996: ‘ego Baliro---‘ dóna un kanamare in Balasanc’. Prop de Güel (Serrano S., NHRba., 473)”. ANGLADA (1993) indica: “Probablement apel·latiu preromànic, arrelat al Pirineu. Se’n troba a la Ribagorça, al Pallars Sobirà, a Andorra i a Cerdanya, amb les variacions morfològiques Valira, Valireta, Valirota. Per consegüent, i d’acord amb el que en diu Ramon d’Abadal i de Vinyals, no pot provenir d’un amnis Valeria, nom personal. Valira significa riu de muntanya”. X 172) Collada del Xeig (Arinsal). 173) Roc del Xeig (Xixerella). 174) Xixerella (la Massana). COROMINES (OnCat) inclou Xixerella dins de l’entrada XEIXAR, XEIXARS, XIXONS, XIXÓ i assenyala una relació amb el nom ‘xeixa (un tipus de blat, cereal) i el nom ‘xixell’ o ‘xixella’ (nom d’un ocell, cast. sisón). Així mateix, també indica que: “tant el nom de l’ocell com el de la xeixa, tenen arrel única: la de l’adjectiu sas, saissa ‘gris’; vegeu sobre això i l’etimologia preromana de tot plegat, en l’article del DECat. IX, 492-5”. Així mateix, en el 232
Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc cas de Xixerella, COROMINES (OnCat) també assenyala: ”Pot ser, doncs, un derivat amb sufixació diminutiva Xix-er-ella un poc més descabdellat que la senzilla sufixació de Xixel, - xixella, xixons”. 233
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 59 and 60:
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110:
5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136:
5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
La Nogreda (con de dejecció de la
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182: 7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 183 and 184: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 231: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 235 and 236: 235
Page 237 and 238: 237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 283 and 284:
283 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?