Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
del llatí LUNA, que en català dóna lluna. Si és que no es va interpretar com un article
(com en el cas de Lord al Solsonès, interpretat com a l’Hort, per homofonia), una altra
interpretació possible seria que en no ésser una forma gaire popular (Coromines diu
que la pronúncia popular és o era simplement Sant Julià), s’hagi interpretat la l- inicial,
habitual en les escriptures antigues, com si fos una l lateral i no palatal (ll), i s’hagi
generalitzat aquesta pronúncia, de caràcter, doncs, més aviat erudit”.
M
117) Manyat. Coromines (OnCat), dins de l’entrada MANYANET, assenyala: “En els
següents hi ha doble interpretació possible: un MEDIETUM derivat de MEDIUS tal com
els anteriors MEDIANETUM ho eren de MEDIANUS; o bé resultant d’aquest mateix,
amb diferent i peculiar evolució fonètica; sobretot els de la sèrie (a) que es troben en
la zona superior de l’Alt Pallars on s’ha constatat la caiguda de la –N intervocàlica, a
l’estil de la fonètica basca (etc. I, 124-5 (c)). a) Barranc de Malédo (...)Camp de Maiedo
(...) Pla de Manyet (...). b) Manyat, pda. damunt del bosc entre 1200 i 2000 alt., a
Andorra, ter. Andorra la Vella, a la r. de St. Julià de Lòria (3k.SE. de Sta. Coloma, m. del
Consell, 1976, OºG81x47º20). Això ja no és en la zona on es registra aquell fenomen
bascoide; per tant aquest nom i Manyate, poden venir de PLANUM MEDIANUM
(`repartit per la meitat’), amb la propagació nasal. (...) no era però inconcebible que
també vinguessin de MEDIANETUM (...)”.
118) La Manyiga (la Peguera).
119) La Manyiga (Rocafort).
COROMINES (OnCat) no en diu res, però probablement sembla que es podria
relacionar amb Manyat.
120) Massat. COROMINES (OnCat) no en diu res pel topònim andorrà, però
probablement sembla que es podria relacionar amb Els Cingles Manyats (Ripollès),
d’on diu: “De amassar ‘ajuntar’ (amb influència del cat. més en la variant de 961). Era
doncs, un vilaret format amb un aplec de cases”.
121) Roc Melé. COROMINES (OnCat) inclou aquest topònim andorrà dins l’entrada
MALESA: “El derivat de mal, que ha pres, segons els llocs, el sentit de ‘lloc estimbat,
aspre i rocós’ (DECat. I 380a8-27) o el de ‘vegetació espessa d’arbustos i bardisses’
(ibid., lin. 28-48)”.
122) Mereig. Merex (B2, 31, 1262), Moreig (B3, 14, 1294), Moreg (D, 120, 1454-
1505), Mereg (E, 129, 1690). COROMINES (ETC) assenyala: “Meritxell és diminutiu de
Mereig, nom d’una casa i una borda damunt de Meritxell, a l’altra banda del barranc
de Prats: Mereig s’escriu amb –g final (cf.§ I5) i efectivament, encara són molts els
andorrans que pronuncien Meritgell amb una g ben sonora (ho he sentit així a la
Mosquera i a diverses persones de Soldeu). Avui Meritxell és més conegut que Mereig,
apartat com està aquest dalt de la muntanya, però en altre temps, quan es preferien
els indrets apartats i de bon defensar, Mereig degué ser el lloc principal, del qual es
devia edificar més tardanament una dependència, Meritgell, vora el riu i la carretera,
que gràcies a la famosa patrona d’Andorra, ha acabat per eclipsar la seva matriu
muntanyenca”. COROMINES (OnCat) inclou Mereig dins el grup MARIOLA (amb
MARIEDO, MERIALLES, MEREIG, MERITXELL) amb un significat de ‘situat a migdia, al
solà’ (del llatí MERIDIES).
220