Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
46) Clots de les Berques (Xixerella).
47) Besalí. (el Serrat): Besalí (D, 11, 1407), Besalí (G, 106, 1893). COROMINES (OnCat) dins
de l’entrada Bassiero hi diu “També és viu a Andorra: Basers de la Font Blanca vessant
molt rost al Nord d’El Serrat arran de la frontera. 1,5 km més al Sud un altre vessant
espadat es diu el Besalí, altre derivat de la mateixa arrel basca (m. del Consell, a.
1976)”. ANGLADA (1993) assenyala “indret salvatge: bosc, brossa, escabrós, dificultós,
per a transitar-hi. Podria ser d’etimologia íbero-basca. BESA, ibèric: ‘punta’, ‘extrem’,
BASO, basc: ‘silvestre’, ‘salvatge’. Lí, preromà ‘important’, ‘considerable’. Aquesta
terminació lí / lís i fins i tot í, no és d’etimologia coneguda, però no és romànica en
absolut. Besalís prehistòric equival a brossós, de brossa, d’etimologia també
desconeguda”.
48) Feixes de Besolí. Transcrivim aquí què va dir COROMINES (OnCat) dins de l’entrada
Bassiero en relació a Besalí que és igual que Besolí, però en –a--: “També és viu a
Andorra: Basers de la Font Blanca vessant molt rost al Nord d’El Serrat arran de la
frontera. 1,5 km més al Sud un altre vessant espadat es diu el Besalí, altre derivat de la
mateixa arrel basca (m. del Consell, a. 1976)”. Així mateix, ANGLADA (1993) assenyala
per Besalí “indret salvatge: bosc, brossa, escabrós, dificultós, per a transitar-hi. Podria
ser d’etimologia íbero-basca. BESA, ibèric: ‘punta’, ‘extrem’, BASO, basc: ‘silvestre’,
‘salvatge’. Lí, preromà ‘important’, ‘considerable’. Aquesta terminació lí / lís i fins i tot
í, no és d’etimologia coneguda, però no és romànica en absolut. Besalís prehistòric
equival a brossós, de brossa, d’etimologia també desconeguda”.
49) Billura.
50) Bitó. COROMINES (OnCat): “(...) arrel expressiva, i més o menys argòtica, aplicada
primordialment a NPP.
51) Bixessarri. Bexesare (B1, 16, 1119-1137), Bexasarri (A, 61, 1163), Beyxessari (A, 97,
1201), Bexesari (B2, 7, 1210), Bixeare (B2, 8, 1213), Bexesarre (A, 111, 1231), Bexesari
(B2, 12, 1234), Bixesari (B2, 13, 1235), Bixesare (B2, 18, 1246), Bexesare (B2, 21, 1251),
Beseare (B2, 24, 1257), Bixesarre (B2, 27, 1260), Bixesare (B2, 34, 1263), Bixesarre (B2,
34, 1263), Bixesarrei (B2, 34, 1263), Bixesarre (B2, 39, 1266), Bixesesarre (B2, 39,
1266), Bixesare (B2, 43, 1269), Beyxesari (C, 71, 1380), Beyshesari (C, 71, 1380),
Bexesari (D, 19, 1414), Bexesari (D, 24, 1417), Bexesarri (D, 56, 1447), Bexesari (D, 92,
1471). COROMINES (OnCat): “El que vaig escriure a ETC resta vàlid; del basc baša-sarri,
del diminutiu de basa ‘desert’, ‘lloc silvestre’, ‘precipici’ + sarri ‘espessor d’arbres’;
passat que sigui una espècie d’abstracte en –sarre del verb basatu ‘ensalvatgir-se’ (I,
85). En ETC II, 31, hi afegia ‘el 1 r component és idèntic al e Béixec o ... i al de Beixalís
...’(...); i en I, 141 n., precisava que Beixessarri i Béixec mostraven que ja era antic el
canvi de s en š, com a mitjà basc d’expressar el diminutiu. Però és valuós el que escriví
Mitxelena, en la seva recensió d’aquests articles meus (Bol. S. V a Am. País 1966, 287-
8) tan valuós que val la pena de transcriure-ho enter, no sols per l’autoritat del gran
bascòleg, sinó pels nous indicis que dóna a favor de detalls de la meva etimologia: ‘...
Baxa-sarri, dim. de basa-sarri me parece particularment suggestiva, y no solo porque
tanga correspondència precisa en el nombre labordano de población Bassaussarry,
vasco Basusarri. Es, en efecto altamente probable que sarri sea un antiguo participio
desplazado por sart(h)u ‘entrado, metido’ en su función primaria, verbal, pero
conservado en función secundaria, nominal, como adjetivo (‘espeso’) y sustantivo
203