Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide de l’Alt Pirineu català
Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Després de la mort de Joan Coromines s’ha posat en dubte l’extensió del basc per l’Alt
Pirineu català; en els darrers anys autors, entre altres, com GORROCHATEGUI (2002:
89) o HOZ, (1995: 298) han sostingut que no hi ha cap motiu de pes (és a dir, suficients
proves materials) per suposar que en el vessant sud del Pirineu, més a l’est de la vertical
de la Vall d’Aran i/o de la Ribera del Salat (Coserans), s’hagués parlat la llengua basca
antiga.
El mateix GORROCHATEGUI (2002: 88-89), tot i acceptar que els ploms d’Amélie-les
Bains, on apareix el terme NISKAS, o el mosaic de Tossa, on apareix en gravat
TVRISSA, sí que es poden interpretar mitjançant el basc antic, sustenta que seria
material insuficient per defensar amb ells sols la presència de la llengua basca en el
sector meridional de la serralada, ja que creu que podria tractar-se de trasllats, de
coincidències i que, tanmateix, són poc significatius (tot i que a Narbona també es va
trobar una ara i a Moux un teònim amb noms equiparables a altres aquitans). A favor
d’aquest argument, GORROCHATEGUI (2002: 89) també afegeix que els grafits de
noms no ibers trobats a Ullastret tampoc es deixen interpretar amb res semblant al basc.
Tot i aquestes apreciacions,
per a l’Alt Pirineu català,
GORROCHATEGUI (2002:
95) admet que sembla que s’hi
va parlar una llengua si no
directament relacionada amb
la basca històrica, sí almenys
d’un mateix tronc amb certs
termes i sufixos comuns.
D’altra banda, també és
interessant tenir present que, a
partir de la toponímia,
TURULL (2011: 1073-1106)
distingeix una sèrie de
comarques de l’Alt Pirineu
català (incloent Andorra) com
a bascoides i unes altres,
envoltant les anteriors per
l’est i pel sud, on aquesta
possibilitat sembla més remota.
4.4.2.3. Primers textos catalans al Pirineu
BASTARDAS (1995: 48) exposa que Coromines, basant-se especialment en
l’estructura fonètica d’un gran nombre de topònims, va plantejar que al Pallars havia
pogut existir una varietat lingüística autòctona precatalana, remarcant que no era català
amb trets arcaics, sinó una altra llengua diferent, molt condicionada pel substrat basc,
que després serà esborrada pel català. RABELLA (2007: 212-214), en base a l’aparició
progressiva de textos medievals a l'àmbit del Boumort, entre el Pallars i l'Alt Urgell, al
57