Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
sublevacions de militars d'origen romà contra el poder establert (LLOVERA et al.,
1997: 99-102). En relació a aquesta nova realitat militaritzada del Pirineu en època
tardoantiga, combinada amb la decadència del model de vida urbana implantat amb els
inicis de la dominació romana, Yáñez i Bosch plantegen la seva vinculació amb el
desenvolupament d'un nou referent territorial que, malgrat els problemes per atribuir-li
una realitat urbana, començaria a compartir, almenys des del segle VI dC, l'antiga
centralitat que havia monopolitzat Iulia Lybica sobre pràcticament la totalitat de la
conca de l'alt Segre, per acabar desplaçant-la més endavant del paper capdavanter. Ens
referim al primitiu Urgellum (YÁÑEZ i BOSCH, 1998).
Sant Vicenç d’Enclar (Andorra la Vella)
L'esment documental més antic que fa referència a aquest nou nucli està íntimament
vinculat amb el bisbat d'Urgell en els seus orígens, que donaria importància i projecció
territorial a aquest nou nucli. El primer titular d'aquest bisbat pirinenc de qui tenim
notícia és el bisbe Just, membre d'una nissaga de bisbes que l'any 531 arriba (tard) al III
Concili celebrat a Toledo (BARAUT et al., 1998-2001: 31). S'ha plantejat si el bisbe
Just hauria estat el primer bisbe urgellenc o si hauria estat precedit per algú altre de qui,
pels atzars de la documentació, no en coneixeríem el nom (VILLARÓ, 1995: 36), però
el cert és que no tenim cap certesa al respecte. La nova seu episcopal enclavada a la
confluència del Segre i el Valira és un cas força atípic en relació a les altres seus
diocesanes de la província Tarraconense, per la manca d'uns clars antecedents urbans
(SALES, 2011: 113-114). Aquesta realitat fins i tot ha plantejat dubtes sobre la ubicació
originària de la seu diocesana urgellesa al Pirineu (MARTÍ i VILADRICH, 2000), si bé
actualment cada vegada són més els autors que accepten els orígens del nou bisbat a
l'alta vall del Segre, amb vinculacions bé amb el nou paper defensiu del Pirineu en
època tardoantiga, com ja s'ha explicat, bé amb l'avantatjosa situació de la nova seu en
un nexe de comunicacions entre la muntanya i la plana, propici per beneficiar-se del
45