Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Tot i l’argumentació que Coromines va presentar hi ha hagut autors que sostenen que l’etimologia
dels topònims seix ha de provenir del llatí SAXUM. Aquesta falta d’acord denota una relativa
incertesa en la descripció de Coromines. Per intentar entendre i resoldre aquesta qüestió cal, doncs,
plantejar-se si aquestes dues sèries comparteixen algun tret característic. I així és, de fet,
fisiogràficament és evident que hi ha llocs amb còdols que es diuen Seix, Seixos, Seig, Seixal, Seixo,
etc., però també és evident que hi ha llocs com Xeig que són masses pètries (roques). Efectivament,
diversos autors s’han adonat que alguna cosa en comú tenen SAXUM ‘roca’ i seix (quan correspon a
una terrassa o nivell amb presència de còdols). Aquesta coincidència rau en la presència de material
petri, en el primer cas directament el substrat rocós, mentre que en el segon l’existència de còdols (ja
sigui una terrassa fluvial, un till o un conglomerat). Hi ha, així mateix, una altra característica més de
fons que les uneix i que, de fet, Coromines ja va apuntar, és el cromatisme. A Galícia, on el mot seixo
és encara viu, aquest terme denomina en particular a la pedra blanca o de quars (en zones d’interior
seixo és emprat per designar llocs rocosos, pedregosos i amb presència de fragments angulosos de
quars filonià escampats pel terreny per l’erosió; mentre que cap a la costa, així com en els rius, seixo
pren el sentit de còdol rodat; tanmateix, CABEZA QUILES (1992: 245) no descarta una referència
específica al quars); a Galícia mateix seixebrega és una planta per fer infusions per dissoldre les
pedres del ronyó (de litologia calcària i coloracions groc-gris). A Lleó el terme jéijo correspon als
còdols rodats, especialment de naturalesa quarsosa (blancs), que a vegades s’utilitzaven per fer foc. A
Astúries hi ha el Ríu Xixón que neix a les calcàries de Cuera, o el topònim Xexa (veure com pers. de
Xulio Concepción Suárez) que és el conjunt de penyes sobre les valls de Gumial i la Vareja. A
Sardenya (Nurri) Sassu Biancu és una pedra blanca, un sassu és un tipus de roca calcària compacta
que es troba a l’interior de bancs argilosos. A Andorra, en base a l’anàlisi fisiogràfica, també es posa
en relleu que els topònims Xeig es localitzen en indrets amb escarpaments rocosos calcaris (Collada
del Xeig, Roc del Xeig, Xixerella) i cromatisme blanquinós. Així mateix, també hem indicat que els
topònims seig (aquí amb ‘g’ final), que indiquen indrets amb còdols, aquests palets presenten
coloracions clares (ja que normalment són granodiorítics).
Sembla possible, doncs, que l’antic nexe d’unió entre Seig i Xeig podria haver estat el cromatisme
gris-groc, blanc lletós o pàl·lid; així mateix, també semblaria probable que aquest nexe original
provingués ja d’una arrel més antiga, de la qual podrien haver derivat els dos topònims. Això
explicaria que en l’actualitat aquesta característica (el cromatisme) sembli més aviat de segon ordre i
hagi passat desapercebuda davant altres característiques (material ‘roca’ o forma dels còdols). Per
adonar-se de la importància del cromatisme en aquests topònims és molt útil recórrer, tal com ja va fer
Coromines, a complementar les sèries mitjançant la comparació amb altres termes de la mateixa
família que també indiquen cromatisme gris, per exemple: xeixa que és una varietat de blat de pellofa
amb tonalitat groga-ambre, molt apreciada antigament que feia la farina més blanca que la del blat
ordinari; xixella o xixell (Columba oenas) que és una espècie d’ocell de l’ordre dels columbiformes de
color gris i negre; seix(o) que en català antic també va ser usat com a adjectiu per designar color gris,
del qual en podrien ser romanalles l’expressió banyolina tenir la xeixa (estar malalt, pàl·lid) o d’altres
que perviuen entre el Montseny-Guilleries fer el dia enxixat (núvol, gris), estar enxixat (estar pioc),
tenir el cabell enxixat o xixo (brut), anar xixo (brut de roba o de cos). En català el pas de seix- a xixes
dóna també en seixanta ‘xixanta’; és fàcil, doncs, veure que ‘xixo/a’ deu tractar-se d’una evolució
de seixo/a, ‘enxixat’ d’enseixat, ‘xeixa’ de seixa.
Per tant, en quant a l’etimologia, de seix/sas, Coromines ja es va decantar per l’indoeuropeu
[SAS(I)O-], color del cereal; tot i això va deixar apuntat que també podia ser que una part dels noms
de lloc aragonesos en sas provinguessin d’una arrel bascoide sa(t)s ‘fems, escombraries, runa,
escòries, cagaferro’. D’altra banda, en base a l’anàlisi fisiogràfica realitzada sembla plausible que els
topònims Xeig també guardin una relació amb l’arrel cromàtica indoeuropea.
Lingüística preromana (basc)
Tot i que no ho recullen els diccionaris, en els dialectes i parles basques orientals de Navarra
(Valdorba, la Bizkaia, i valls d’Urraúl i Salazar) va existir la paraula zazu equivalent al romanç saso.
Així mateix, per la correspondència llengua basca ‘z’ llengües romanç ‘s’, i l’acabament basc ‘–u’ i ‘–
o’ en romanç queda palesa l’antiguitat d’aquesta veu en basc. Per la mateixa raó, s’allunya de
136