Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

5.2.15. Grup OS
Fisiografia
Al Principat d’Andorra, així com a la resta del Pirineu, es localitzen topònims com Cova de l’Ossa 1 ,
Clots de l’Ós 2 , etc. que fan referència a paratges on pressumiblement hi havia hagut la presència
d'óssos (Ursus arctos); així mateix, aquest nom sembla repetir-se en altres indrets on no és tan clara
una relació amb els plantígrads. En el cas d’Andorra-Alt Urgell aquest topònim el trobem, per
exemple, a l’estreta vall d’Os 3 per la qual discorre el riu d’Os 3 . Os (Os de Civís) és el nom del poble
que es situa a la part mitja-alta de la vall i presenta com a menció més antiga una forma Ouosse (doc.
principis s. XI). Aquesta vall, que té la seva capçalera al sector de Setúria amb els pics de Salòria i
dels Llacs com a més emblemàtics i clars indicatius d’inestabilitats del terreny associats a l’aigua, s’ha
caracteritzat històricament per importants afectacions associades a aiguats i esllavissades, essent les
més recents -i que van causar molts estralls- les dels anys 1982 i 1984.
Al vessant septentrional atlàntic del Pirineu es localitzen també diversos topònims que tenen una
retirada considerable, tant físicament com gràfica, amb el riu d’Os 3 . Per exemple Ousse 4 és el nom de
diversos rius (dos afluents de la Gave de Pau, un altre del canal d’Alaric i un darrer del Gers),
l’Oussouet 5 és el nom d’un afluent de l’Ador (Adour), per la Gave d’Osseau 6 (vall d’Osseau) hi
discorre un important riu amb el mateix nom, o Oussoue 7 és el nom que rep la glacera, barranc i riu
que baixa del pic de Vignemale fins a la Gave de Gavarnie. D’altra banda, al vessant meridional del
Pirineu també trobem diversos topònims que presenten, si més no actualment, algunes formes un pèl
similars a les anteriors, són, per exemple, el riu Onsella 8 (afluent del riu Aragón, menc. ant.: Ualle
Oselle 918), Ossó de Cinca 9 (poble aragonès per on passa el riu Cinca, menc. ant.: Voham de Osso
1184), Os de Balaguer 10 (poble de la Noguera situat al fons de la vall de Farfanya, menc. ant.: -Osse
1035), Ossó 11 (Ossó de Sió, Bellver d’Ossó, Castellnou d’Ossó, Montfalcó d’Ossó: pobles de
l’Urgell), Aós 12 (o Agós, nom d’un poble navarrès situat al marge del riu Irati), o Osue i Usue (men.
ant. de l’any 1281, en el terme de Dorve, poble de l’Alt Àneu).
Per tant, fisiogràficament es posa en relleu que hi ha una sèrie d’aquests noms que, sense que se’n
pugui descartar del tot una relació amb els plantígrads (o amb el nom d’una persona), sembla que en
alguns casos podrien guardar algun tipus de possible lligam amb la presència de l’aigua i, per tant,
potser no s’hauria de descartar una eventual relació hidronímica.
Lingüística romànica
Cal anar amb molt de compte quan som davant de topònims amb un nom tan breu, ja que, sense gaires
agafadors lèxics ni morfològics, les possibilitats de ser davant d’orígens molt diferents es disparen.
Dit això, tres precisions:
a) En termes generals, sembla que alguns noms del tipus OS poden no correspondre a l’animal
plantígrad sinó a un antic lexema segurament preromà, i, un cop admès això, no sembla pas
fora de lloc d’assajar-ne interpretacions amb forta coherència fisiogràfica, com les que es
proposen.
b) Ara bé, hi ha un detall fonamental, una informació clau: el timbre de la vocal tònica
d’aquests noms, és a dir, saber del cert si són amb /ó/ tancada o amb /ò/ oberta, ja que això
pot decantar realment la balança a favor d’una interpretació o una altra. Per exemple, en el
cas del poble d’Os de Balaguer (Noguera) és segur que no s’al·ludeix pas als úrsids ...perquè
és pronuncia Òs, no pas *Ós. En altres casos passa a la inversa, és clar.
c) El cas d’Ossó (de Sió) segons demostra la documentació medieval, sí que hi ha la bases
URSUS ...però no derivant directament del nom de l’animal, sinó segurament a través d’un
nom de persona llatí (que, al seu torn, potser sí, al·ludiria a l’animal). No és gens estrany que
antics noms de persona es refereixin als óssos, com el gòtic BERN (Bern-hard > Bernat ‘ós
fort’) o, tal volta, el basc artze (d’on podria procedir, segons una vella teoria –actualment
descartada-, el comuníssim García < g-artze-a)
155