Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
anàlisis genètiques, etc.) i que, tanmateix, actualment es disposa de noves eines de
treball que ajuden a la visualització i a l’encreuament de les diferents bases de dades
existents, tot propiciant l’obtenció de nous resultats (sistemes d’informació geogràfica,
cercadors en línia, ortofotomapes, geoportals, etc.).
Així doncs, tenint en compte tot l’exposat fins al moment vàrem procedir a la
planificació de l’estudi d’acord amb un esquema consistent en dos grans eixos inicials
de treball (veure quadre sinòptic). D’una banda calia portar a terme una
contextualització de l’àmbit d’estudi que abastés el coneixement prehistòric i històric
del món preromà, l’etnolingüística, la geologia i la geomorfologia del nostre àmbit
d’estudi. Aquesta informació havia de servir per emmarcar les circumstàncies i els
esdeveniments que envoltaren la realitat fisiogràfica, la situació històrica, cultural, etc.
que van permetre fixar els topònims d’arrel preromana. L’altre gran línia de treball
havia d’anar enfocada a l’anàlisi fisiogràfica comparativa dels indrets designats pels
topònims preromans.
Esquema de desenvolupament del treball
Així mateix, vista la complexitat de la feina a desenvolupar, atès el gran nombre de
noms de lloc procedents dels reculls toponímics, vàrem establir una mecànica de treball
consistent en:
1 r pas) Triatge principalment a partir del Nomenclàtor Oficial d’Andorra dels
topònims a analitzar en primera instància. Per aquesta selecció preliminar vàrem
decidir utilitzar un criteri de sonoritat o aparença no llatino-romànica, així com
el d’existència de possibles irregularitats en l’evolució històrica del topònim que
podrien fer sospitar d’un origen o arrel preromana. Aquesta primera preselecció
14