Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
9.2. Antecedents etimològics dels topònims preseleccionats sospitosos de ser
representants d’arrels preromanes
Aquest és el buidat (preselecció) de topònims
andorrans i alguns de veïns (vall de la Valira)
que després del segon filtratge vam creure
sospitosos de poder ser representants d’arrels
preromanes (174 noms de lloc). Es troben
classificats (veure llegenda) segons l’atribució
etimològica donada per Joan Coromines. Tot i
que alguns havien estat explicats a través del
llatí o el català, per Joan Coromines, també es
van voler incloure perquè semblaven recelosos
d’ocultar un origen diferent. Al llarg del l’estudi,
principalment durant el treball de reconeixement
fisiogràfic, alguns d’aquests es van anar
descartant ja en algunes ocasions l’observació
directa al camp de l’indret designat pel topònim
donava pistes sobre un significat a través del
català i/o llatí, en altres casos perquè la
fisiografia no acabava de donar suficient llum
LLEGENDA
No Analitzat per Coromines
Preromà segons Coromines (no
forçosament bascoide)
Hídrid (preromà-llatí i/o català) segons
Coromines
Híbrid (romanio-basc) segons Coromines
Llatí, català, expressives, noms propis
segons Coromines
per poder-ne estimar una hipotètica relació amb el topònim, també hi havia ocasions que els
topònims estaven situats en indrets molt remots i no tenien paral·lels clars amb qui fer buscar
semblances fisiogràfiques o altres vegades no presentaven sèries suficientment llargues per ser
comparats
En el cas de topònims amb anàlisi efectuat per Joan COROMINES (OnCat, ETC, DECat) hem
transcrit els fragments explicatius dels ètims que va proposar així com les seves argumentacions
lingüístiques que va utilitzar. En molts dels topònims també s’han inclòs les explicacions
donades per Manuel ANAGLADA (1993), per ALCOVER-MOLLL (DCVB) o altres autors.
A
1) Abalanç.
2) Aixàs. Exass (Concòrdia, 1176), Xas (B2, 7, 1210); Xas (B2, 12, 1234); Exas (B2, 13,
1235); Xas (B2, 35, 1263); Xas (B2, 36, 1264); Xas (B2, 45, 1271); Xas (B2, 46, 1272); Xas
(C, 30, 1340). COROMINES (OnCat): “Em limito a assenyalar la versemblança que
pertanyi a una arrel bascoide, segurament comuna amb la d’Aixeus, Aixirivall i Monteixo,
llocs bastant veïns tots ells (…)”. D’altra banda, en entrada a final de volum (Vol
VIII, p. 118) COROMINES (OnCat) recull una menció de 1176 com a Pere Vives de Exass,
llavors hi afegeix: “La grafia –ss final denota en aquest temps consciència d’un ètimon
–ASSE preromà (indoeuropeus alguns, però en majoria ibero-bascos: Alàs, Escàs,
Escasse, Carcasso, Turiasso, etc., cf. Escàs en el veí terme de La Maçana, cf. ETC II, 36,
I, 140). També aquest s’explica com derivat del basc antic ETXE casa (veg. supra art. Ix,
Saneja, Xavierre, etc.)”.
3) Aixirivall. Ciroval, (B2, 2, 1073); Ciroval (B2, 4, 1132); Ciroval (B2, 7, 1210); Cirival (B2,
9, 1214); Cirival (B2, 10, 1214); Ciroval (B2, 24, 1257); Ciroval (B2, 25, 1259); Ciroval
(B2, 31, 1262); Ciroval (B2, 32, 1262); Ciroval (B2, 47, 1272); Ciroval (C, 5, 1316);
Ciroval (C, 9, 1324); Siroval (C, 44, 1356); Cirovall (D, 8, 1405); Siroval (D, 11, 1407);
196