Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc Això que sembla bastant evident, no sempre s’ha tingut en compte a l’hora d’intentar relacionar o desxifrar la toponímia preromana del Pirineu català. De fet, en alguna ocasió s’han col·locat tots aquests noms dins d’un mateix sac intentant explicar tota la toponímia bascoide sense tenir present que aquesta abasta diversos milers d’anys i que, tanmateix, seria d’esperar -en termes generals- una evolució lingüístico-geogràfica en sentit est-oest al llarg de la serralada. Així doncs, a l’hora d’intentar entendre la toponímia preromana d’arrel bascoide del Pirineu català és molt important ser ordenat lingüísticament i històricament; d’entrada s’ha d’intentar defugir de comparar termes actuals bascos amb topònims bascoides molt antics (a menys que el terme basc s’hagi mantingut invariable també des de molt antic). Cal, per tant, també tenir sempre molt present la situació espacial i geogràfica dels topònims dins de la serralada, ja que, per exemple, no és lògic esperar trobar topònims fossilitzats de l’estil Zugarramurdi o Astigarraga a prop del Mediterrani català i en canvi sí de l’estil Ger o Bas. 5. DESCRIPCIÓ DE GRUPS DE TOPÒNIMS: Noms amb raó de causa Tal com hem exposat en el capítol d’introducció del treball, per procedir a l’estudi dels topònims andorrans sospitosos de presentar una arrel preromana ens hem vist obligats a dissenyar una mecànica de treball basada en la realització de filtratges successius per poder arribar a aïllar eventuals arrels i intentar procedir, posteriorment, a la seva anàlisi lingüística i etimològica. 5.1. Procés de selecció de topònims Inicialment hem partit dels topònims recollits al Nomenclàtor Oficial d’Andorra (4240 entrades), als quals hem afegit alguns noms de lloc veïns (de la conca de la Valira) així com també algunes mencions antigues localitzades en aquests territoris. Llavors, hem efectuat un primer triatge de topònims d’aspecte preromà (aparença no llatino-romànica, sonoritat bascoide, designació curiosa o sospitosa, etc.). D’aquest primer filtratge han resultat 414 topònims candidats (veure llistat de topònims sospitosos de ser preromans en l’annex 9.1), els quals en quasi tots els casos han estat objecte d’una primera visita sobre el terreny per analitzar-ne les seves característiques fisiogràfiques i, tanmateix, en base a l’observació del paratge intentar descartar la seva potencial preromaneïtat. En algunes ocasions en el moment d’efectuar aquest treball de camp hem pogut constatar que el topònim escollit 60
Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc corresponia a una arrel llatino-romànica ja que la fisiografia desemmascarava el seu significat (per exemple els indrets anomenats Meligar, que corresponen a un cordó central en algunes valls, se n’ha deduït una relació directe amb el llatí UMBILICUS). En aquest procés també hem descartat alguns topònims de dubtosa ubicació. El resultat d’aquest primer treball sobre el terreny ha donat com a fruit una reducció del nombre de noms preseleccionats, restant el llistat amb un total de 174 topònims (2 n filtratge, veure annex 9.1) Per aquests 174 topònims preseleccionats també hem portat a terme una recerca d’antecedents etimològics, basada principalment en saber què en varen dir Joan COROMINES (DECAT, ETC, OnCat) i Manuel ANGLADA (1993) (veure annex 9.2). Aquest treball s’ha portat a terme principalment per tal de conèixer quins d’aquests ja havien estat catalogats com a preromans i quina argumentació i filiació se’ls havia atribuït; no per donar-la per vàlida, sinó més aviat per conèixer-ne l’anàlisi lingüística que se n’havia efectuat. A posteriori, hem portat a terme un segon treball de reconeixement fisiogràfic sobre el terreny, aquesta vegada més minuciós, per a cada topònim. Així mateix, en aquesta etapa també hem separat (deixat de banda) alguns dels noms de lloc preseleccionats; per exemple aquells en què la fisiografia no acabava de donar suficient llum per poder-ne estimar una hipotètica relació amb el topònims, aquells que estaven situats en indrets molt remots i que no tenien paral·lels clars amb qui buscar semblances fisiogràfiques o d’altres que no presentaven sèries suficientment llargues per ser comparats. Finalment, han restat 81 topònims (veure llista inferior) dels quals s’ha efectuat per a cadascun una fitxa fisiogràfica de detall, d’acord amb el model presentat en l’apartat 3.3 (veure fitxes en els annexos) amb la voluntat d’esgrimir les característiques de l’indret designat per cada nom de lloc. Topònim Anyós Nagol Noguer, Nogreda, Noguerdes, Noguerol Estany de la Nou Pic de Nou Fonts Port de Rat, coma del Forat El Ravell Tobira Tolse La Bor, Gorges de la Bor Riu de la Bor Aixàs Aixirivall Aixovall Juberri Juverrussa Canillo Canòlich Les Aspades L’Asparró Localització (parròquia o comarca) La Massana Sant Julià de Lòria Diverses parròquies Escaldes-Engordany Sant Julià de Lòria Ordino La Massana Andorra la Vella Sant Julià de Lòria Encamp Canillo Sant Julià de Lòria Sant Julià de Lòria Sant Julià de Lòria Sant Julià de Lòria Sant Julià de Lòria Canillo Sant Julià de Lòria Ordino Sant Julià de Lòria 61
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 53 and 54: 3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 57 and 58: 4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 59: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 63 and 64: L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 73 and 74: Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 79 and 80: 5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 89 and 90: 5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 93 and 94: Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 101 and 102: Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 107 and 108: Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110: 5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136:
5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
La Nogreda (con de dejecció de la
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?