Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
difícils de situar en un lloc concret. La segona menció data de l’any 947. De nou ens trobem amb una
qüestió de terres, una altra vegada en el terme d’Arfa i novament figura, en aquest cas Heravetere, com
una delimitació. El document de l’any 947 ens diu que les terres es troben dintre del terme d’Arfa i que
delimiten amb Olla Fracta (La Freita), Ladirt (població situada per damunt d’El Pla de Sant Tirs, que
limita amb la vall de Tost), el riu Segre i Heravetere. No hi ha dubte, per tant, Eravedre apareix en la
documentació a la ribera esquerra del Segre i bastant lluny d’Aravell, en algun indret a mig camí entre
Arfa i la Seu. També pot tenir un cert interès per nosaltres saber per què s'ha produït aquest error
d’identificació: Cebrià Baraut, l’autor de les transcripcions de tota la documentació de l'Arxiu Capitular
de la Seu d'Urgell anterior a l’any 1200, era una autoritat en paleografia i transcripció de textos, a banda
de dominar perfectament el llatí, fruit d’anys de formació en el seu entorn de Montserrat. Amb tot, i
malgrat haver nascut al Vilar de Cabó, coneixia poc el territori i, en el cas d'Eravedre (com en altres) el
va trair aquest relatiu desconeixement i la seva rica cultura clàssica: en trobar-se el topònim Eravedre va
traduir-ho ràpidament com ‘era vella’ i d’aquí a Aravell hi ha un pas. Com que el topònim se situava pels
entorns de l'Urgellet (malgrat trobar-se francament allunyat de l'actual poble d'Aravell), l’atribució va ser
ràpida. Un exemple del segle XX de com un monjo poc coneixedor del territori pot trobar dificultats a
situar i a interpretar la toponímia del país malgrat els coneixements del món clàssic. No pretenem dir això
en detriment de Cebrià Baraut, que mereix la nostra major admiració, sinó per exemplificar una realitat
que, de ben segur, s'hauria produït amb una major incidència en època medieval. D’altra banda,
geològicament la vall d’Aravell destaca per les formacions de materials vermellosos de reompliment de la
cubeta de l’Urgellet (sorrenques, margues, conglomerats), aquests sediments molt fàcilment erosionables
en exposició a la pluja han propiciat formacions espectaculars d’aragalls, barrancs o llaus (a la comarca
veïna de la Cerdanya formacions amb les mateixes característiques també van ser generades i/o
propiciades per la mà de l’home a causa de l’explotació a cel obert -en forma de placeres- de mineria
aurífera). Per totes les raons exposades fins al moment, tant històriques (error d’identificació i localització
d’Aravell per Eravedre / Heravetere) com lingüístiques (problema de vincle de gènere entre AREAM
VETEREM: ‘era’ és femení i ‘vell’ és masculí), però sobretot les fisiogràfiques (Aravell no ha estat
històricament –abans de l’any 1975- un territori en especial molt productiu agrícolament ja que era una
vall de secà, amb importants erms fruit de notables processos erosius que afecten els seus dipòsits
miocènics) es planteja la hipòtesi que els topònims Aravell i Aravago (que probablement no són els
mateixos, però sí propers un de l’altre) puguin guardar una relació amb les formacions geomorfològiques
amb un marcat caràcter hidràulic-torrencial (aragalls o llaus, cast. ‘cárcavas’, ang. ‘gully’). En aquest
sentit, s’assenyala que l’actual poble d’Aravell es localitza just a la falda de les últimes formacions
d’aquests aragalls pel sector occidental; per tant, es planteja la hipòtesi que aquest topònim pugui guardar
relació amb els xaragalls existents en els materials vermellosos del Miocè; i, per tant, estigui relacionat
amb l’antic Aravago [ara(v)+(agon, -gu, -gune) ‘lloc de xaragalls, reguerots o còrrecs’] mitjançant
l’addició d’un adverbi preromà –potser de l’estil behe(re) ‘sota de’ ara+behe(re) ‘sota els xaragalls’-
(adverbi que sembla que també es retroba en altres topònims d’aquest àmbit geogràfic: Arcavell,
Ansovell, Sassovell).
9 ARAVÓ: riu que passa a prop de Sant Martí d’Aravó (Cerdanya), correspon a l’altre nom del riu Querol
-ripparia Aravonis 1286, flumen Aravonis 1297, manso uno de Aravonne 949 de data posterior ja que
segons Abadal és falsificat-. És clarament un riu; així mateix, a la falda del Puig de Sant Martí –situat a
l’esquena del poble- hi ha uns xaragalls (els Esterregalls) en materials de formació miocènica.
Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) també assenyalà que era “indubtablement nom de riu, del
grup preromà protoeuropeu, tan exemplificat per Krahe (Unsere Ält. Flussn. 46 etc.), al qual pertanyen el
cat. Aro (