Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
es va arribar a parlar a Andorra, i que aquesta llengua va ser substituïda directament per la llengua
catalana. Amb tot, cal anar amb peus de plom amb aquest tipus de suposicions perquè la toponímia no
ajuda a sostenir aquesta teoria amb facilitat. Si una llengua de tipus bascoide hagués sobreviscut fins
al naixement de la llengua romanç sembla que hauríem de trobar un major nombre de topònims
diàfans a la llum del basc actual, tot i que es tractessin de famílies dialectals molt diferents i molt
allunyades diacrònicament i geogràficament entre elles. Els topònims preromans andorrans són, en la
major part dels casos, francament opacs; però arribats a aquest cas és necessari i recordar de nou els
canvis tan extraordinaris que es poden produir en els topònims, tant que poden arribar a desdibuixar
per complet el nom original Cherchebruit a Senpere per Herriburu o Arcangues per Arrangoitze,
també a Laburdi, etc. En tot cas, les explicacions que es donin per la toponímia andorrana hauran de
ser coherents amb l’escenari proposat: substitució pel romanç en època Alt Medieval, o substitució del
basc per un llatí tardà. El primer escenari permet l’explicació d’Andorra des del basc de forma
transparent, però faria quasi inviable l’explicació proposada per la major part de la sèrie DOR-
(sonorització t > d segles IV-V).
No obstant, coincidim amb Coromines a l’hora d’assenyalar la dificultat intrínseca d’estudiar
l’etimologia de topònims com Andorra. De fet, ni tan sols sabem si el topònim i la seva variant avui
general, Andorra, és la pròpia i original utilitzada pels andorrans des d’abans d’oblidar la seva llengua
preromana, o bé es tracta de la variant romanitzada utilitzada a la Seu d’Urgell i que utilitzada en la
documentació escrita va acabar imposant-se també entre els andorrans ja arromançats. Serveixi
d’exemple el topònim Navarra, de difícil etimologia, el nom basc del qual no es documenta sinó
segles després dels noms en llengua romanç Navarra o Navarre, noms on resultaria complicat defensar
la presència de l’article basc –a.
Dit això, el context lingüístic més plausible és el d’una Andorra que es llatinitza de forma tardana i en
la que sobre l’idioma previ al llatí actuen les lleis fonètiques principals que s’observen en l’evolució
del llatí al català, si bé matisades, en casos concrets, per un caràcter més conservador degut a aquesta
llatinització tardana.
Conclusions
En base a l’anàlisi fisiogràfica comparativa s’apunta que s’ha observat que topònims de l’estil
Andorra, Dorres, Dòrria, Durro, Dorve, Norra, etc. semblen respondre a una sèrie hidronímica ja que
tots aquests topònims coincideixen amb indrets amb fonts o punts d’aigua importants (termals,
cabalosos, etc.).
Lingüísticament hi ha concens en que aquests casos sembla que no són romànics ni pròpiament
catalans (quant a llengua de creació) sinó anteriors: preromans o si més no preromànics.
Ambtot, a excepció de Dorres -que conté la menció Etorres (any 892)- des d’un punt de vista de
l’eusquera no s’hi veu una relació directa i fàcil amb el terme basc actual per denominar font ‘iturri’.
En aquest sentit, semblaria més fàcil relacionar el topònim Andorra amb alguna altra arrel com
‘andur’ (estèril) o ‘idor’ (sec). Malgrat això, es pot dir que la llengua basca reconeix el nom Andorra
com de sonoritat eusquèrica, però sense trobar una solució interpretativa definitiva.
1 ANDORRA LA VELLA: capital del Principat d’Andorra. Al llarg de tot l’obac d’Andorra la Vella es
detecta una anomalia geotèrmica que presenta el seu màxim en el sector d’Escaldes on brolla aigua a prop
de 70ºC. -Andorra (A, 3, 843, sospitós); Andorra (A, 7, 903); Andorra (A, 8, 904); Andorra (A, 10, 907);
Andorra (B1, 2, 949); Andorra (A, 12, 952); Andorra (B3, 1, 996); Andorra (A, 15, 1001); Annora (B3, 2,
1003); Endore (A, 20, 1040); Annorra (B3, 4, 1044); Andorra (B3, 5, 1048); Annorra (A, 31, 1083);
Anorra (B1, 12, 1099); Annorra (A, 87, 1198); Norra (A, 141, s. XIII); Anora (B1, 30, 1266); Norra (B1,
30, 1266); Andora (A, 124, 1275); Anorra (A, 138, 1289); Andorra (C, 2, 1303); Norra (C, 5, 1316);
Andorre (C, 13, 1328); Andorre (C, 15, 1330); Andorra (C, 18, 1331); Andorra (C, 19, 1332); Andorre
(C, 21, 1332); Andorra (C, 22, 1333); Andorre (C, 23, 1334); Andorra (C, 24, 1334); Andorra (C, 28,
71