Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
53, 1444), Pal (D, 116, 1497), Pal (D, 118, 1499). COROMINES (OnCat) planteja 4
possibilitats per PAL: 1) llatí PAULUS, -UDIS ‘aiguamoll’ o alguna variant PALUDE-
LONGUM; 2) De pala d’una muntanya; 3) Preromà (solució més inobjectable..., i també
la més indemostrable); i 4) La presència d’un pal que tenia per objecte guiar el
caminant, en temps de neu, cap al cim de la gran pujada. De les quatre possibilitats es
decanta per la 4). ANGLADA (1993) també proposa una relació amb una perxa per
marcar el camí en temps de neu o tempestes.
F
86) Coma del Forat (So Rat) i Port de Rat. COROMINES (OnCat) inclou el topònim andorrà
Rat dintre de l’entrada RATES (Coll de Rates i altres NLL mossàrabs d’aquesta inicial).
En aquest cas dóna per a rates una etimologia llatina RATES, plural RATIS, en un sentit
de tramada de troncs, rai ‘dispositiu per navegar’, on originalment significava en
general ‘tronc, vara, perxa’ (va donar en castellà arcaic rades ‘maderos de
construcción’ i ja apareix aplicat a ‘boscúries’ com a col·lectiu, en Berceo, i en el fur de
Miranda de Ebro, etc. (DECat, 50b 12-16); en DECH IV, 794a 9-13 hi afegeixo un Val de
Ratero lleonès (...). Així mateix, COROMINES (OnCat) també indica: “Fora de l’àrea
mossàrab, però, la versemblança topogràfica, orienta cap a RATES o sing. RATE(M), i
dissuadeix del nom del ratolí, en un nom de l’extrem NO d’Andorra: Rat, Coma i Borda
de Rat: és paratge extens d’alta muntanya; oït ‘a rát (1933, exc. 191, Ll. i, 14), al peu
del Port de Rat, S. Del Pic de Cabanyó, el més alt de la gran vall de Tristaina: és el pas
més baix (però no el més curt), que duu des d’Andorra a la vall llenguadociana de
Soulsén (dalt d’Auzat). És clar que el nom d’una gran i boscosa comarca i d’un port, no
pas estret, no pot venir de cap comparació (ni que fos molt rebuscada) amb un pas de
ratolí. Però s’explica en forma anàloga als anteriors: probablement per un genitiu
plural llatí: COLLIS RATUM ‘coll dels troncs, de la boscúria”. D’altra banda, ANGLADA
(1993) assenyala: “Ordino té sortida pel N.N.E. vers la vall de Solcèn = sorgint ‘bruixa’
en eusquèric i Port de Rat = arrate, ‘port’ en basc. És a dir, port de port, una duplicació
tautològica vellíssima (...)”.
G
87) La Gargallera. (Canòlich).
88) Gargallet (la Peguera).
89) Bosc de la Gargallosa (Ansalonga-la Cortinada).
90) Pas dels Gargalls (Incles).
91) La Graganta (Encamp).
92) La Garganta (St. Julià). Només mencions antigues Guarganta (D, 56, 1447, al terme de
Sant Julià), Garganta (D, 105, 1487, al terme de Sant Julià).
93) Font del Gargantí (Engordany)
94) El Gargantillar (vall del Madriu).
COROMINES (OnCat) dins l’entrada GARGANTA: “Garganta apareix en toponímia en
l’acc. de ‘congost, gola, gorja de muntanya, escanyall’, derivat de l’arrel onomatopeica
GARG-(...)”.
H
95) L’Hortell (Canillo): Ortel (Acte Concòrdia 1231), Lortell (G, 106, 1893).
96) Ca l’Hortell (Meritxell) (Pere Ortell de Meritxell el 1586, citat per Salvans 2005).
216