Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

3. Sistema de cinc vocals, com en iber i en el basc actual.
4. Refús de la /r/ en inicial absoluta.
Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
A través de les seves investigacions Lakarra apunta que el preprotobasc era
principalment monosil·làbic (estructura CVC), també dóna indicis que el verb anava al
principi de la frase, era també una llengua aïllant, quasi no es declinava, etc. Així,
l’evolució del basc s’ha donat per un fenomen d’aglutinació, de manera que cada
component del nou terme conserva la forma i el sentit propi de les paraules originals,
això permet segmentar el terme resultant amb facilitat i descabdellar-ne els seus
significats. Per tant, doncs, el preprotobasc i el basc actual serien llengües molt diferents
tant a nivell gramàtic, com sintàctic, com de lèxic; en aquest sentit, a l’hora d’intentar
efectuar qualsevol intent de comparació amb altres llengües és primordial tenir en
compte totes aquestes premisses, així com els seus estadis i formes d’evolució.
4.4.1.3.2. La influència romana
S’accepta generalment que els bascos van tenir una bona relació amb els romans i van
col·laborar amb ells, aquesta convivència va facilitar l’assentament de colònies i
l’acceptació de la civilització romana; tot i això, la cultura basca va perviure. El llatí,
així mateix, és la llengua que més va influenciar sobre el basc (gramaticalment,
lèxicament, amb prefixos, sufixos, proposicions, l’aspecte verbal, etc.). És coincidint
amb aquesta època que les inscripcions (teònims) en aquità (també denominat basc antic
o arcaic) s’estenen per una àmplia zona, principalment pel sector nord pirinenc.
4.4.1.3.3. El retorn a les arrels i el posterior retrocés
Amb la caiguda de l’Imperi Romà
hi ha un retorn de la cultura
ancestral (que no havia estat mai
oblidada del tot), aquest retorn
també vindria ajudat per
l’expansió del territori dels
vascons que no van ser sotmesos
pels visigots. No obstant, amb el
temps les llengües romàniques
(castellà, aragonès, gascó, etc.)
van anar guanyant pes i amb els
segles la llengua basca cada
vegada ha anat quedant més
restringida al sector central i
atlàntic del Pirineu.
Mapa dels dialectes ibèrics (López-Mugartza, 2008) a
partir del mapa dels dialectes ibèrics i y publicat a
“Erronkari eta Ansoko toponimiaz zenbait ohar” (2007)
Tot i això, possiblement vers el segle XII encara es parlava basc per exemple a la vall
d’Aran i sectors propers, al Pirineu d’Osca cap al segle XVIII (a Osca l’any 1349 està
testificada la prohibició d’utilitzar el basc al mercat municipal d’Osca: Item nuyl
53