Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Segons Vázquez Obrador i altres investigadors com Francho Nagore, el nom d’Ansó no hauria de
tenir res a veure amb Sancho, entre altres raons, per la diferent accentuació. LACASTA (1994: 232,
s.v. Ornate) creu també que l’origen del topònim Ansó és Ensau, forma que ja es registra en el
Cartulari de Siresa (ed. d’Antonio Ubieto, València, 1960; doc. 3, d’entre els anys 840-867). Agustín
Ubieto Arteta, en la seva Toponimía aragonesa medieval (València, Anubar, 1972) també troba Ensau
en la documentació medieval, però relaciona aquest nom amb el topònim major de la veïna població
de Echo (UBIETO, 1972: 87).
Retornant al cas d’Anie 6 , hi ha també diverses denominacions recollides per aquest pic, a Isaba: Ania,
Anié, Añé, Añié. S’anomena Añelarra o Anialarra, és a dir, ‘el lloc de pastures o camp d’Añe o Ania’,
a la falda i al cim anterior a la muntanya d’Anie 6 . El punt més alt d’Anie 6 es troba en territori bearnès
i Añelarra en territori navarrès. A Santa Engracia (Zuberoa): Ahüñe, Ahüña (literalment ‘cabrit’, nom
aparegut possiblement per etimologia popular, també en roncalès Añe i Auña signifiquen en mateix;
d’aquí Ahüñe mendia o Auñamendia). A Lées-Athas (Aspe): Anaye és tota una vall circumdant i la
zona propera al cim de l’Anie 6 ; segons comunicació personal de Txomin Peillen (Euskaltzaindia i
professor de la Universita de Pau) la zona anomenada Anaye tindria una variant bearnesa Aniaje, que
voldria dir probablement ‘a prop d’Anie 6 . La forma original seria, per tant, Ania, i Anie seria la seva
adaptació a la forma francesa. Tal com hem vist, doncs, cada poble i vall veïna d’aquest cim anomena
el pic d’una manera diferent. A més a més, també existeix una altra muntanya propera a Anie 6 i a
Anaye/Aniaje que és anomenada en la documentació roncalesa com Pueyo de Nay (1691, LOPEZ-
MUGARTZA 2008) –també Puerto de Anay- i que en l’actualitat es coneix com La Mesa de los Tres
Reyes (aquesta explicada com una possible evolució de Era Tabla d’eth Tros Rouyes ‘la terra dels
trossos erms o rostos’). Al Puerto de Anay o de Nay conflueixen els termes de Navarra, Aragó i
Bearn: “en el Puerto de Nay en lo alto de el donde se diuiden los reynos de Nauarra, Aragon, y
Principado de Bearne del reino de francia” (1623, Archivo Municipal de Ansó). “… y de alli arriba
Cerro Cerro, de allí a Anay puerto de Lascun donde se juntan los Reynos de Aragon y de Navarra y la
tierra de Aspa = por lo cual y por la Jura q.e habemos hecho y por el poder a Nos dado ó sea atribuydo
por los referidos hombres y Concejos de Isába y de Anso declarando ser para siempre =
Sentenciamos, pronunciamos, revisamos y juzgamos dichas buegas y cruces y cerro cerro del referido
Barzal, de alli al citado puerto de Anay en direccion de Belagaroa y del Puerto de Isaba” (1369,
Archivo Municipal de Ansó). En efecte, segons la interpretació de LOPEZ-MUGARTZA, 2008:
2015) en aquest cas sembla que ens trobem clarament davant d’un antropònim: “Miguel Sanz dito
Nay Garcia Jurado de la villa de Yssaba” (1407.06.01, Archivo de la Junta General del Valle del
Roncal). Aquest nom també recorda una mica un apel·latiu que donava El Cid a Alvar Fañez quan
l’anomenava minaya, és a dir, ‘el meu germà’; sembla que Nay García també s’està referint, com a
sobrenom, a aquesta forma de tracte). D’altra banda, a Ansó també existeix el cognom Añanos, cosa
que ens pot fer pensar que el primer element compositiu, Aña, Ania / *ANNA, correspon a un nom
propi ja que el cognom segueix el patró comú dels topònims en -anum, amb significat general de
propietari d’un fundus d’època romana.
És cert que en basc també existeixen altres topònims o noms comuns propers al grup Anyós però que
no pertanyen a ell, per exemple el grup an(a)i/añai que apareix a l’Orotariko Euskal Hiztegia
(Diccionari de Michelena) amb un significat de sègol [Roncal, top. Anayçe, el ter. no llamado (1611
EAT); Añaice (1836 EAT); Anyce, el llano de (1616 NP), Ainzea (1892 EAT)]. Fins i tot, añai és
recollit al Diccionari General amb l’accepció de lligadura per garbes al Roncal).
Tal com hem idicat anteriorment, fisiogràficament Anie 6 correspon amb un massís calcari, esquerp i
també amb passos estrets (tallats en roca viva); amb molta presència pètria per tot arreu que, fins i tot,
li dóna un aspecte lunar. Per aquest motiu, assenyalem que tot i que a través del basc actual no es
relaciona de manera intuïtiva el grup Anyós o el mateix topònim Anie 6 amb (h)aitz ‘roca, penya’, és
molt important tenir present que MITXELENA (1949, 211) va escriure: “Lo que quiero señalar es
que, en la hipótesis de que se trate de derivados de aitz o, por lo menos, de vocablos emparentados
entre sí, resulta interesante la presencia en ronc. de una nasalización en varios de ellos: aı ñzter
«tijeras grandes», aı ñzterko «tijeretas», aı ñzto «cuchillo», aı ñztur «tenaza». Hay que añadir, Roncal,
(h)aintzur, que con la variante antxur (o altxur, cf. aldamio «andamio») tiene mayor extensión que la
que Azkue le señala. Es decir que en estas voces podemos admitir como probable un primer elemento
*ani(t)z- o *ane(t)z. Ésta sería también la forma anterior de aitz, atx, haitz «peña, piedra», si
efectivamente debe ser identificado con él”. Que la nasal s’hagi conservat en roncalès en algunes
81