Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Contraforts de Roca llobatera Castell d’Arcalís Arcalís Gran roca a tocar del Pont d’Arcalís Exemple de ressalt rocós (ullal) situat per sobre del poble d’Arcavell (Alt Urgell) Arcalís (Pallars Sobirà). Punts singulars Pic d’Arcalís (Ordino) Vista vers l’Oceà amb la plana d’Aquitània-Lapudi on hi ha el poble de Arcangues/Arrangoitze 120
5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS, BESILLOSA, BESOLÍ, BESALÍ, BASERA Fisiografia Els topònims andorrans Beixalís 1 , Bixessarri 2 , Bixellosa/Besillosa 3 , Bisset 4 , Bissets 5 , Besolí 6 i, fins i tot Besalí 7 , si bé corresponen amb paratges actualment amb més o menys vegetació, per un geòleg salten a la vista perquè coincideixen amb vessants on en el passat s’hi han esdevingut esllavissades (ensulsiades de terres, fang i, fins i tot, en algun cas de neu). Així mateix, alguns d’ells –com bisset o bissets- també criden l’atenció perquè el seu nom recorda a becet i, de fet, així ho va recollir Manuel ANGLADA (1993: 161) “Bisset: equival a becet (...). És a dir, claper de beços 8 . L’estridentització de vocal E àtona pre-tònica i (o també post-tònica) és una de les constants de la vella fonètica andorrana. El canvi de c en ss, no en canvia la fonètica”. De fet, els beços –que a Andorra han deixat noms com La Beçosa 9 , Vial del Beç 10 , Font del Bessó 11 - i altres espècies oportunistes i/o pioneres com el besurt 12 (bisurt o baürta) presenten una taxa de multiplicació elevada i una capacitat ràpida de colonitzar terrenys que per qualsevol causa hagin quedat desprotegits; aquesta característica fa que en muntanya –a part de localitzar-los en zones properes a indrets amb presència d’aigua- sigui habitual trobar-los en canals d’allaus o en vessants que hagin patit fenòmens d’inestabilitat del terreny que hagin afectat massa boscosa. Fisiogràficament, és també remarcable assenyalar que fora d’Andorra hem detectat que les característiques geomorfològiques observades en la sèrie de topònims Beixalís, Bixessarri, etc. igualment es localitzen en indrets anomenats antigament Bexachonillo/Beixegonill 13 o Bexech 14 , o altres que avui en dia coneixem com Malavesina 15 (al peu del pic de Besiberri), Biescas 16 , Bescaran 17 , Basco 18 , Basculina 19 , Bascui 20 , etc. D’altra banda, a Andorra i territoris veïns existeix el terme baser o basera, que ha quedat recollit en la toponímia amb formes com Cap del Baser 21 o Basera Mateu 22 , i que fisiogràficament disten molt dels indrets anomenats Beixalís, Bixessarri, etc. Un baser o basera -amb ‘s’ sonora-, que cal no confondre amb bassera –amb ‘s’ sorda- que seria indicatiu d’un lloc amb una bassa, bassal o bassiol (toll d’aigua), designa indrets amb penya-segats o amb un fort pendent. Fora d’Andorra aquesta veu també ha quedat recollida en topònims, per exemple, com Baserca 23 o Baser Blanc 24 . Lingüística romànica A priori, sembla que res d’això no és pròpiament romànic, potser algun topònim podria explicar-se com a compost híbrid preromà+romànic (el cas de Bexachonilo/Beixegonill 13 ); tanmateix sembla prou raonable relacionar aquestes idees i aquests radicals probablement com a preromans, tal com ja va assajar Coromines: COROMINES (OnCat) – Beixalís-: “Els enllaços lingüístics que n’indico en ETC. 31, es mantenen en ferm, i com en Béixec i B(e)ixessarri (infra) hi hem de veure una variant del ibero-basc BASO / BESO ‘mal país i emboscat’, cosa que convé igualment a la situació de Beixalís”. COROMINES (OnCat): “El que vaig escriure a ETC resta vàlid; del basc baša-sarri, del diminutiu de basa ‘desert’, ‘lloc silvestre’, ‘precipici’ + sarri ‘espessor d’abres’; passat que sigui una espècie d’abstracte en –sarre del verb basatu ‘ensalvatgir-se’ (I, 85). En ETC II, 31, hi afegia ‘el 1r component és idèntic al de Béixec o ... i al de Beixalís ...’(...); i en I, 141 n., precisava que Beixessarri i Béixec mostraven que ja era antic el canvi de s en š, com a mitjà basc d’expressar el diminutiu. Però és valuós el que escriví Mitxelena, en la seva recensió d’aquests articles meus (Bol. S. V a Am. País 1966, 287- 8) tan valuós que val la pena de transcriure-ho enter, no sols per l’autoritat del gran bascòleg, sinó pels nous indicis que dóna a favor de detalls de la meva etimologia: ‘... Baxa-sarri, dim. de basa-sarri me parece particularment suggestiva, y no sólo porque tenga correspondencia precisa en el nombre labordano de población Bassaussarry, vasco Basusarri. Es, en efecto altamente probable que sarri sea un antiguo participio desplazado por sart(h)u ‘entrado, metido’ en su función primaria, verbal, però conservado en función secundaria, nominal, como adjetivo (‘espeso’) y sustantivo (‘espesura’), además de su empleo nominal (‘a menudo, pronto’)’. Semànticament hi compara fr. fourré ‘forra de bosc’, substantivació de bois fourré ‘bosc espès’, i anàlogament baso-sarri / basa-sarri ‘bosc espès’. Com a paral·lel dóna Oihan-sarri, també ‘bosc espès’ i Iri-sarri / Uri-sarri = cast. Villaespesa (Gárate, BSVAP XIII, 165). Per la meva banda hi afegeixo els NLL nav. Artesarri i Pagasarri, que Azkue (Morf. Vca. 118.20), explica com ‘la espesura de un encinal’, ‘la espesura de un hayedo’ (arte ‘alzina’, pago ‘faig’); Mitxelena, Aspe. S 540 en dóna algun altre i encara més de sarri- inicial. En conclusió, l’etimologia és basca baša-sarri ‘l’espessor del bosquet’, ‘bosquet espès’, sense descartar que s’hi barregi la idea de ‘indret silvestre’ pròpia de la variant ibero-basca beso- = baso-”. COROMINES (OnCat) - Baser i/o Basera-: “Són nombrosos els topònims catalans que poden explicar-se per una arrel BAS- o BAES-, continguda en els mots bascos baso ‘bosc’, basa ‘selvàtic’, ‘desert’, baxa ‘precipici’ i testimoniada per l’antiga onomàstica ibèrica i aquitana (...)”. 121
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 59 and 60:
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 73 and 74: Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 79 and 80: 5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 89 and 90: 5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 93 and 94: Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 101 and 102: Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 107 and 108: Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110: 5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 113 and 114: 5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 117 and 118: 5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 119: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 133 and 134: Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136: 5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 141 and 142: 5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 145 and 146: Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 155 and 156: 5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 159 and 160: Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 165 and 166: La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 171 and 172:
La Nogreda (con de dejecció de la
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?