Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
pot limitar al que dic de tota aquesta sèrie en Btr. Z. Nfg. VIII, 1907, 204. Pel que fa al radical d’aquest,
en particular, una guia de valor ja ens la podrà donar especialment la repetició del nom en altres valls
pirinenques. Un ‘hameau’ en el Bearn, agr. de Geronce, prop d’Oloron, que avui és Dous, però aquesta D-
és aglutinada de la prop. locativa ad- (com en el landès Dax AQUIS ‘a les aigües’), car és absent de les
mencions antigues: Oos any 1466, Doos no abans de 1572, i justament la més antiga és Aoos any 1385,
coincident amb el nostre (PRaymond, Di. To. BPyr.).(…). El que resta possible i ben versemblant és un
parentiu bascoide. Ara la O- de l’Acte de 839, font tan venerable, encara que més tard hi domini tant una
A-, que pot resultar la dissimilació (cf. la var. Eós, mod. I ja 1092), ens indueix a admetre que és germà de
la sèrie Oveix, Ovís, Ovarra, Ovansa, i fins el NP castellà antic Oveco; i també del modern Oix de l’alta
Garrotxa que fou originàriament Ovoxe segons els docs. Vegeu-ne més en les notes sobre aquests noms;
sobretot el d’Ovís; i en particular Ovoxe, que ens remet clarament al gran sufix ibero-aquitànic –XO, -XE
(cf. l’article Altès). En conclusió: comptem amb bones bases per conjecturar que hi ha ací el basc oe / obe
‘llit, jaç’; creuríem en el sentit de ‘jaç de pastor’, ‘jaça de ramat’ (ETC. I, 208)”.
4 OUSSE: 1) riu afluent de la Gave de Pau; 2) afluent del canal d’Alaric; 3 (Ousse des Bois) afluent de la
Gave de Pau; 4 (l’Ousse) afluent del Gers.
5 L’OUSSOUET: riu afluent de l’Ador (Adour).
6 GAVE D’OSSEAU (Vallé d’Osseau): riu del Departament dels Pirineus Atlàntics. En el cas de la Vall
d’Ossau (gasc. Aussau), l’etimologia semblaria ser *Ursalis (de lat. ursus, no de bsc. urtsu), tal com va
proposar BOURCIEZ (1901):
7 GAVE D’OUSSOUE: glacera, barranc i riu que baixa del pic de Vignemale fins a la Gave de Gavarnie.
8 ONSELLA: afluent del riu Aragón –Ualle Oselle 918, Uardossella 1099, Valle Oselle (1141),
Superponten in Unsella (1145), Vardosseilla (1256), Río de la Onsella (1771)-. Antecedents ETIM.
BELASKO (1996) assenyala: “segurament derivat de la forma alt-aragonesa onso, del llatí URSUS ‘os’ i
el sufix –ella.
9 OSSÓ DE CINCA: poble aragonès situat a la ribera del riu Cinca -Voham de Osso (1184), Osso (1414),
Oso (-1834), Osso (1837)-. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) assenyala dins d’Ossó (de l’alta
Segarra) que “no hi ha relació amb Oso, poble vora Fraga i el Cinca, ja arag., amb el qual AlcM voldria
relacionar el nom d’Ossó; però en els veïns pobles de llengua catalana es pronuncia ózo amb –s- sonora”.
10 OS DE BALAGUER: poble situat al fons de la vall de Farfanya (la Noguera) -Osse (1035), Os (1035),
Osse (1036), Hos (1063), Os (1068), Os (1070), Os (1116), Os (1261), Hos (1156), Abos (1156), Oss
(1286), Hos (1295), Os (1333), Os (1359)-. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) assenyala:
“difícilment podem creure que sigui d’origen llatí o romànic: quasi només concebible si fos concreció del
mot ‘os’, peça anatòmica humana o animal, car no tindria cap versemblança semàntica, ni se’n veu cap
cas paral·lel en toponímia. (...) no hi ha obstacle diriment que s’oposi que aquí partim també de
*OBOSSE. Sigui en el sentit ‘jaça’ o en el de ‘llit’ del contigu riu Farfanya. Acceptem-ho com a possible,
amb les grans reserves que ens imposa sempre la penetració cap aqueixes tenebres paleo-ibèriques. Més
incertesa encara amb noms d’un cos tan reduït com Os”.
11
OSSÓ (OSSÓ DE SIÓ, BELLVER D’OSSÓ, CASTELLNOU D’OSSÓ, MONTFALCÓ D’OSSÓ):
pobles de l’Urgell -Vrson (1040), Orso (1072), Orsson (1089), Orso (1060-1080), Orson (1190), Orso
157