Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
A la pàgina del Govern de Navarra dedicada a Toponimia Oficial de Navarra recull Lurta a Gallués,
Las Lurtas a Racas Alto, Navascués i Lorte a Aibar. variant en o de curiós aspecte més oriental.
LOPEZ-MUGARTZA (2008: 1411) recull els exemples de Roncal: “Bidankoze, top. Lurta “Otra
heredad en la Lurta” (1892), Lurtepea (1892), Lurtapea “Luscapea” (id.). || Crisanto Pasquel
informatzailearen iruzkina: «Hay un trozo que se llamaba de siempre Las Lurtas; o sea, ahí había
mucha nieve y bastante tierra se arrastraba también». Izaba, top. La Lurta: “pieça de la Lurta” (1644),
La Lurta (1675), “la Jurisdic(i)on de la Va. de ysaba y parte llamada la Lurta” (1677). Urzainki, hitz.
gen. lurta: “junto a una lurta o derrumbadero” (1806), “una lurta en hondura” (id.). Uztarroze, top.
Lurta en hondura, una (1830); Lurta o derrumbadero, junto a una (1806). Santa Grazi, top. Lurta
(1914), Lurta Borda Pia (id.), Lurta Ordokia (id.), Lurtapia (id.), Lurtaxilua (id.).”
Don Justo Baqué Salboch d’Isaba al comentar la paraula derrumbadero (com pers. a Lopez-Mugartza)
va dir que en alguns contextos podia ser sinònima de ‘lurta’. “Los derrumbaderos son lugares por los
que se echa la madera monte abajo, y a veces pueden ser considerados lurtas” (LOPEZ-
MUGARTZA 2008: 252): «Derrumbadero: Se refiere a una lurta. Que han quedado piedras afuera,
como en el Cantalar de Arrakogoiti. También puede referirse a un despeñadero de madera». També al
Libro de Abolengo de Uztárroz es consideran sinònims: «En Goyemburu, junto a una lurta o
derrumbadero» (1806). I una precisió final del professor Txomin Peillen, tot i el que en va escriure
Azkue, lurta només es referix a un despreniment de terra, quan ho és de neu en basc de Zuberoa es diu
elhürosoa, i en altres llocs elurausoa.
D’altra banda, només afegir que també cal anar en compte amb no barrejar huertos (horts) amb lortes,
lurtes o lurtas. Fins i tot, perquè pot ser que no siguin llocs de cultiu, sinó de “huertos” de jentilak o
de mairuak (personatges mitològics bascos). Perquè hi ha llocs anomenats “huertos” (baratzeak en
eusquera) en indrets elevats de la muntanya, on no seria d’esperar un aprofitament per al cultiu, que
en realitat es tracta de cromlecs (llocs que la gent ha considerat sepultura d’antics gegants mitològics).
Jentilbaratz és el nom d’una muntanya d’Ataún (Gipuzkoa) i de diversos cromlecs localitzats a Arano
(Navarra). Baratzeaga és el nom d’una serra de Roncal: “las sierras e peñias de Baraceaga e
Castelpintano” (1345 [còpia de 1582], ALLI 1989: 321). Baratzea és el nom d’una muntanya
d’Uztárroz (també anomenada Pico de los Buitres) que limita amb Larrau-Larraine (Zuberoa): “y de
esta parte adelante corre tambien por la senda y cerro por el sendero y agua vertiente que hay hasta el
puerto llamado Baracea la alta, cogiendo el llano en lo de Roncal y de este puerto corre la division
por los mojones que con tada espresion constan en dichos autos de amojonamientos hasta su
conclusion en el espresado Puerto de Bezula del Real monasterio de Leire” (1768; LOPEZ-
MUGARTZA 2008: 909-10), «Baracea-la-alta o Barceta Goitia» (1856; op. cit., pàg. 284).
El diccionari de MITXELENA, OEH, s.v. baratze, recull aquesta segona accepció: "Baratz o espil,
especie de crómlech" JMB EJ 1953-7, 6s. "Mairubaratz (AN-gip), crómlech" JMB At. "Ientilbaratz
(AN-gip), crómlech" Ib. "Baratz (G-nav, AN-gip), sepultura, cementerio" Ib. (seguramente en el sdo.
anterior). Erri batzuetan diotenez, bataiatu gabe iltzen diranak beren etxe egaletan edo etxeinguruko
baratzan lurperatu bear dira. Baratzak lenau iltegia esan nai zuala uste det. Jentilbaratza
izena duan tontor batean jentillak lurperatuak izan zirala esan oi da Ataunen. JMB ELG 90.
Mehatseko lepoan, [...] nola ez mirets hogoi-bat espil edo mairu-baratze? Herr 6-8-1959, 1.
Dolmenak eta beste olako oroigarriak utzi dizkigutenen erlijioa , alegia. Gure Euskalerrian ere
amaika olako oroigarri ba-ditugu ("triku-arriak", "jentil-baratzak", "jentillen sepulturak" ta abar).
Vill Jaink 21. Haitxandi aitzindaria / herriantako zenthürik, / Dügü baratze berhezian / uhurekin
ehortzirik. // Hobia diogü harriz / üngüatürik han ützi, / Izateko iragailen, / orhitzapenan üthürri.
'Triku-harri berezian'. Casve SGrazi 158. Maite ditut euskal mendietako mairu eta jentil-baratzeak,
baina ez dut uste, ametsetan ere, Phartenon baten pareko direnik. MEIG III 118.
Conclusions
Gràcies a les observacions fisiogràfiques de detall portades a terme des de la primera metitat de la
dècada dels dos mil a Andorra, així com la seva posterior ampliació al llarg de tot l’Alt Pirineu català
(PLANAS i PONSA, 2007: 25-30; PLANAS i PONSA, 2008: 20-31; PLANAS et al, 2008: 481-509;
PLANAS i PONSA, 2011: 221-225; PLANAS i GASCÓN, 2012: 251-276; PLANAS, 2013: 219-230;
PLANAS et al., 2013: 131-157; i PLANAS et al., 2014: 93-106), estem en situació de poder afirmar
148