Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
situar per damunt de Tolse (amb el benentès que el riu de Fondamí deu ser una
mala anotació i deu voler-se referir al riu de Fontaneda).
160) Tolse. Tubite (B1, 1, 867-925), Tubine (B1, 9, 1040, document fals), Tubisse (B1,
18, 1167), Touze (B1, 29, 1258), Tolçe (D, 10, 1407), Tolse (F, 99, 1791). COROMINES
(OnCat) dins de l’entrada TOLLEUDA inclou TOLZE i indica: “(…) De l’anàlisi del conjunt
de les formes, tot i les errs. de la còpia (segons Coromines el doc. anterior a l’any 925
P. Baraut llegeix Tubite en compte de Tubice). Coromines diu: “És còpia d’un original
perdut), es dedueixen diversos punts clars: Toldde en el document ben transmès i ben
publicat per Soler, sota la direcció del gran arxiver e la Seu d’Urgell, P. Pujol, s’ha
d’interpretar Toδde (amb possible alternança Todde) (…) les altres mencions (i aquesta
mateixa) es reparteixen en dos grups. En el grup (a) tenim u o el seu succedani l en les
tres cites antigues (Toδde, Touze, Teuze) i en totes les posteriors (Tolse, etc. des del
segle XVI); i grup (b), amb –b- medial (en quatre dels Ss. X-XII, que podem reduir a una
forma comuna Tubice / Tubize (i potser Tubide) (…) ‘camí al llarg dels tolls’, ací (Tolse)
serà TÚLLOBIDE”. ANGLADA (1993) indica: “es tracta d’una masia… ‘de uno villare que
vocatur Tubite simul cum ipsa ecclesia Sancti Andree…” (Cebrià Baraut, Cartulari de la
vall d’Andorra segle IX, X, XII, Andorra 1990. Edit. Consell. Cultur. Gov. And.) Tan
prompte com tinguérem aquest topònim davant els ulls, vàrem desenvolupar la
recerca partint del tema –bite, que com variant –bita, en llengua basca o ibèrica és
‘camí’. Són conegudes les transformacions fonològiques en toponímia, si no altres, les
d’origen basc i/o ibèric. En arribar la romanització d’un topònim (del qual s’ignorava el
seu significat) les normes lingüístiques d’aquest procés van canviant la fesomia del
topònim i aquest acaba que no vol dir res. Per altra banda, la lectura de l’ètim original,
s’ha de fer de forma retrògrada, començant pel morfema final. Altrament, una certa
proliferació de topònims en –bite, i alguns ben propers (Biterri, Beders, ‘poble del camí
Karkobite, de karrikobite (ko = de; Carcolze ‘camí de la roca’, suggereixen el camí.
Força més allunyat, en territori de l’Herault, França, trobem Besiers, situat en una
cruïlla de camins. La seva etimologia, segons que sembla establert, és biterri. El
gentilici dels seus habitants, vigent, és biterrois. Sembla viable, doncs, un itobite ‘camí
negat’ (el lloc i les riades ho propicien) o bé un altre de més explícit, iturbide, ‘camí de
la font’. Els topònims fòssils, ‘pintaven’ el paisatge i si sostenim i hem procurat
demostrar que l’ètim andorra, és justament iturri, és a dir, ‘font’, com anti (basc) i
ando (ibèric), signifiquen ‘gran’, ‘important’, ens indica que el ‘camí de la font’ a Tolse,
apareix molt ben col·locat”.
161) Prat de Tor (Ansalonga). Torr, la (A, 111, 1231), Torra, la (?) (E, 103, 1670).
COROMINES (OnCat) dintre de l’entrada TOR inclou un homònim Camp de Tor
(damunt d’Isòvol), a TOR assenyala: “(...) En conclusió els noms Tor i següents deuen
venir tots del sentit de turó, i d’un nom preromà emparentat amb el menorquí Toro, i
amb tota la família del català turó (DECat VIII, 935-45), no sense enllaç amb el curiós
epitirrènic o semític, que aplega els sentits de ‘puig’ i ‘toro, brau’: podríem entendre
Roca Torago”.
162) Coll de Turer (Alt de la Capa).
163) El Turer (Ordino).
164) La Turera (Sornàs).
165) Costes dels Turers (la Massana).
230