Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
(‘espesura’), además de su empleo nominal (‘a menudo, pronto’)’. Semànticament hi
compara fr. fourré ‘forra de bosc’, substantivació de bois fourré ‘bosc espès’, i
anàlogament baso-sarri / basa-sarri ‘bosc espès’. Com a paral·lel dóna Oihan-sarri,
també ‘bosc espès’ i Iri-sarri / Uri-sarri = cast. Villaespesa (Gárate, BSVAP XIII, 165). Per
la meva banda hi afegeixo els NLL nav. Artesarri i Pagasarri, que Azkue (Morf. Vca.
118.20), explica com ‘la espesura de un encinal’, ‘la espesura de un hayedo’ (arte
‘alzina’, pago ‘faig’); Mitxelena, Aspe. S 540 en dóna algun altre i encara més de sarriinicial.
En conclusió, l’etimologia és basca baša-sarri ‘l’espessor del bosquet’, ‘bosquet
espès’, sense descartar que s’hi barregi la idea de ‘indret silvestre’ pròpia de la variant
ibero-basca beso- = baso-“. D’altra banda, ANGLADA (1993) va assenyalar “En basc
trobem BAXA que és diminutiu de BASA, ‘desert’, ‘lloc silvestre’, i BASO, ‘precipici’
(d’aquí ve el nom baser, basera) i SARRI és ‘freqüència’, de baseres i tarteres que hi ha
en quasi tota la llargada del congost (de la vall d’Os). L’aglutinació dels termes
BASA+SARRI descriuen amb fidelitat aquest paratge. Els documents de 1162 fins el
1263, ens informen de les lleugeres variacions del topònim primer Bexesare (1119-
1137) en nou versions similars. El 1162 apareix la paletització de la primera síl·laba en
i, fenomen característic de la parla andorrana”.
52) Gorges de la Bor.
53) Riu de la Bor.
COROMINES (OnCat) per a l’entrada Fou de la Bor (comarca de la Cerdanya) assenyala:
“En efecte, sembla fora de dubte que aquí tenim un nom preromà; com ja vaig dir en
ETC. I, 220.69; i precisament dels en –RRE com –r (més exs., ibid. 201, n. 1, i DECAT VIII,
491a47): Er, Nyer, La Tor, Bar, Beders, etc. Això, de passada, implica pertanyença al
grup de NLL, d’origen ibero-basc que tant predominen a Cerdanya (ETC. I, 86-88); si bé
en aquest cas decantant-nos cap al vessant ibero-epitirrènic més que no pas al vessant
basc. El que ha donat nom al poblet és certament el notabilíssim accident espeleològic
de la Fou de la Bor: cavorca damunt del poblet, per on s’abocava un gran devessall
d’aigua subterrània. Ara bé això té un seguit de restes toponímiques, en altres terres:
italià burro, burrone ‘barranc encinglerat’ mot viu encara com apel·latiu. I en altres
comarques nostres, BORRÓ el gran congost encinglerat terme Sales de Llierca (al Nord
de Tortellà), paral·lel a l’O. de la vall de Maià, al peu occidental del massís de la Mare
de Déu del Mont. I un altre Borró val., te. Ròtova de Gandia, que ja figurava en el Rept.,
com alqueria Borro en donacions de l’any 1249: a la sortida d’una vall abarrancada. En
fi, aglutinant-se-li la a de l’article femení, va sortir-ne el gascó comenger abòr (pron. en
part amb –r muda) amb el sentit de ‘congost’, del qual he fet article en el PV ArGc. En
aquest la base és BORR- amb O oberta mentre que Bor i l’italià borro /borrone suposen
BORRO, -RRU (o bé Ŭ breu) en la base etimològica. Sobre Borró i els italians fem article
especial. Podríem suposar, que hi hagués una declinació llatina BURRO nomin. (>Bor,
Abò i italià burro), cas oblic BURRONE > it. burrone, i els Borró valencià i garrotxenc.
També podríem imaginar tenint en compte el devessall d’aigua, que es tracti de l’arrel
bascoide IBO- ‘riu, ribera’ (la de IBAI i IBAICA > veiga, vega, Baigorri, IBARR > Ibarra,
Ivars, etc.), amb omissió de la I- amovible ibero-basca, com en Bai-gorri, o gc. Bon/
aragonès ibón, i en els noms que hem tractat a l’article Boldís, i que reprendrem a
Bosia. Llavors en BORR- tindríem el parió del NL segarrenc Ivorra, on veiem la I-
amovible mantinguda i l’article basc –a afegit a la fi del nostre Borr. Una cosa no és
204