Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
L’últim reducte dels dialectes ibèrics (ibèrics: sinònim de “bascos”) per Ramón MENÉNDEZ
(1950), cortesia d’Henrike Knörr per a la tesis de Juan Karlos López-Mugartza. Actualment
disponible a internet: http://www.euskaltzaindia.net/dok/plazaberri/0050/argazkiak/0-5.jpg
Tot i això, avui en dia, desapareguts Mitxelena i Coromines, i sense possibilitat de
conèixer quina hauria estat la seva posició, s’ha revifat la controvèrsia sobre els límits
orientals de l’eusquera. Actualment el rumb ha canviat i no n’hi ha prou en assenyalar
les coincidències etnogràfiques, cal anar més enllà i provar que les coincidències poden
ser realitat i es poden sustentar amb raons lingüístiques.
Les noves corrents filològiques s’inclinen cada vegada més cap a posicions molt
crítiques amb la suposada extensió antiga de l’eusquera que aquí hem assenyalat.
Semblaria que el mètode científic posi en qüestió tot el que fins ara hem donat per
conegut, vàlid i per suposat. La teoria d’una llengua basca pirenaica que arribava fins
Andorra i Catalunya, és entesa per a molts com fruit d’una manera poc ortodoxa
d’abordar la història de la llengua basca.
En aquest context, estranya, inclús, que no s’hagi posat en qüestió que la zona en la que
s’han localitzat les inscripcions aquitanes fos de parla basca. Ningú ha proposat, per
exemple, que les inscripcions poguessin ser resultat d’una colonització de la conca alta
de la Garona per soldats vascons premiats amb un fundus per haver servit en les cohorts
romanes.
Avui en dia es demanen proves que l’eusquera ha estat aquí, i si no hi ha forma de
provar-ho (disposem de molt pocs mitjans per fer-ho, en la major part dels casos ni tan
sols la toponímia hi ajuda), la teoria es posa en quarantena. La qüestió és que la
toponímia no és un mitjà infal·lible, més aviat és precisament el contrari: és altament
fiable pel que fa a un termini de temps més o menys relativament curt, però no per a un
termini temporal tan elevat.
Mikel BELASKO (2004) ha defensat un algoritme de confiança que ha aplicat a la
toponímia de Navarra i segons aquest, el percentatge de toponímia basca d’una zona ens
pot indicar el moment en el que l’eusquera s’ha perdut o si el basc es manté.
49