Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
d’arrel preromana aquesta relació no és tan evident. Llavors, per abordar l’estudi dels
noms de lloc sospitosament d’arrel preromana calia procedir a confrontar sèries de
topònims amb semblances fisiogràfiques, efectuar comparacions; és a dir, anàlisis
fisiogràfiques comparatives.
Aquest nivell d’anàlisi s’havia de fonamentar en reconèixer sèries que compartissin trets
fisiogràfics coincidents (o comuns) i designacions toponímiques iguals o similars (veure
exemples en les fotografies adjuntes). Llavors, en el cas que una sèrie toponímica,
suficientment representada (mínim entre 4-8 topònims), compartís un tret fisiogràfic
comú es podria considerar candidata a poder ser indicativa d’una possible arrel i que
se’n pogués efectuar una anàlisi lingüística més aprofundida per intentar determinar-ne
una etimologia, un parentiu amb el basc o amb alguna altra llengua.
Exemple d’anàlisi fisiogràfica compartiva d’una sèrie.
Així mateix, és molt important ressaltar que per abordar amb un mínim de garanties
d’èxit les anàlisis fisiogràfiques comparatives és essencial utilitzar un criteri d’expert
(especialista), però també és molt important la proximitat i el coneixement del territori
d’estudi (geografia física i humana: camins, tradicions, cultura, feines, etc.).
COROMINES (OnCat i ETC) ja va portar a terme interpretacions etimològiques de
topònims preromans a partir d’anàlisis fisiogràfiques, sovint amb molt d’encert. A
Andorra, Manuel ANGLADA (1993) també va utilitzar aquesta tècnica per a la
interpretació de molts topònims amb alguns bons resultats. No obstant, tot i que aquests
dos estudiosos dominaven molts camps del saber, al treballar sols o principalment des
d’una òptica lingüística, va fer que tinguessin certes limitacions quan es tractava
d’àmbits molt específics del saber (geomorfologia, geologia, riscos naturals, història,
basc antic, etc.). També cal tenir present que amb el temps transcorregut des de la
finalització dels seus estudis fins avui en dia, el coneixement d’aquests camps ha assolit
nous i importants avenços (arqueologia, cartografies temàtiques, reculls toponímics,
13