Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
8 SEGRE: important riu català que neix a la Cerdanya (Pic del Segre) i que desemboca a l’Ebre a
Mequinensa, recull les aigües de tots els rius pirinencs catalans occidentals des de la Valira fins al Cinca,
incloent la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. En el seu transcurs des del Pirineu fins a la Plana
de Lleida passa per diferents passos estrets excavant bons engorjats i congostos (Bar, Tresponts,
Esplovins, Grau d’Oliana, Rubió, Camarasa). COROMINES (OnCat) recull com a mencions llatines:
SICORIS (Sicorim, Sicori, Sicore), mencions catalanes antigues: Segure 952, Segor 1050 i mencions
àrabs: Syqr 629. Dolors BRAMON (2000) també recull en àrab: Šīqr, Šīqur, Segura/Sigura.
9 LA POBLA DE SEGUR: població del Pallars Jussà, aigües amunt de la Conca de Tremp, situada a la
confluència del riu Flamisell (provinent del Congost d’Erinyà i la Vall Fosca) amb la Noguera Pallaresa
(provinent del Congost de Collegats i del Pallars Sobirà). Primera menció recollida (Spelunca de Sequni,
entre 976 o 978), segons COROMINES (OnCat) les antigues esplugues (coves) s’haurien d’haver situat al
voltant del puig de Pumanyons (just al davant mateix de l’aiguabarreig del riu Flamisell amb la Noguera
Pallaresa).
77