BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

tancada y m’en vatx cap a la fonda. Allà trop el monument de Sant
Bonifaci: un socle y un bassament am baxos relleus de la vida del Sant y,
demunt de tot, la figura d’ell, colossal, de bronzo.
N’hi ha dos més de monuments; un de la guerra de l’any 1870 y un
altre de l’Emperador Frederic III. També hi ha una Sinagoga, que no he
vista. Lo qu’es grandiós es l’antich Palau dels Arquebisbes de Magúncia,
Prínceps Electors (Schloss), avuy propietat de la ciutat. —Els carrers son
amples y nets, am bones aceres, tots empedregats o asfaltats, y els
jardins ben pentinats y gentils y els arbres ben cuydats. —Lo que hi ha
son moltes figures de sants y santes p’els capdecantons y fatxades, y tots
ben sencers.
S’és fet hora de buydar, y cap a l’estació, y a les onze y busques me
pos dins el tren, y cap a Weimar manca gent!, aont som arribats prop de
les tres. En feya de via aquex ferrocarril, y bé n’hem passats de plans
verds y muntanyoles endiumenjades de pinars ben espessos ben
espessos.
Weimar es la capital del Gran Ducat de Sachsen-Weimar-Eisenach; té
30.500 ànimes. L’any 1801 en tenia només 6.200. Es una ciutat preciosa
de tot; carrers amples, casi tots asfaltats o d’un empedregat ben fi, y
moltes de les aceres de mosaych o asfaltades, tot net com una plata. Les
cases d’un o dos pisos, de bon aspecte, qualcuna d’esplèndida; una
partida de jardins y parchs d’arbres altíssims, tot molt ben encitronat.
Tenia només tres hores de temps per veurehu tot, y som anat a lo
principal. Una de les primeres coses qu’he vistes, es estat el Museu,
edifici de pedra vermellosa, sever, aillat, estil renaxement italià. Hi ha una
mala fi de pintures, algunes dels Cranachs (pare y fill) de gran valor. —
Més avall hi ha l’esglèsia de Sant Jaume, aont hi ha enterrat Cranach jove
y hi estigué igualment una temporada Schiller. —Ben a prop d’axó’s troba
el Museu d’Art y d’indústries artístiques, de gros interés pràctich. —Al
mitx de la ciutat s’alsa l’esglèsia de Sant Pere y Sant Pau, del sigle XV,
avuy en poder dels protestants; té poch caràcter. Dedins hi ha un preciós
[80] retaule de la crucificció, pintat de Cranach jove, am l’estampa del
-100-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.