BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

tots. Part-demunt aquests hi ha una copinya y part-demunt els finestrals
un passatge de la vida del Bon Jesús. Y tot axò es de mosaych, pero ben
bo.
El paladar es entexinat, pla, am gavetes (casetons), modest. A la nau
inferior del costat de l’evangeli hi ha algunes capelles modernes. N’hi ha
una de forrada de marbres amb un altaret a n-el fondo, dalt un dau de
pedra y columnetes a n-els caps. Derrera s’alsen quatre columnes de
pórfit, qu’aguanten un sarcofach. A un costat hi ha una cadira de marbre
blanch. Diuen qu’era la cadira del Bisbe. El chor actual fa un trast aont hi
ha’l cadirat, modest. —Devora s’alsa’l campanar, cilíndrich, llis, am
finestralets amunt de tot.
Volíem anar a Sant Apol linar in classe, a cinch kilometres d’aquí,
però no hem tengut temps. Es estat una llàstima! Es un’esglèsia del sigle
VI, consagrada l’any 549, y restaurada l’any 1779. Es la més gran de
totes les esglèsies de Ravenna. Fa tres naus de dotze trasts; el bigam y
cavalls qu’aguanten la teulada, son visibles y procedexen de l’edat mitja;
les parets, forrades de marbre l’any 1441, les robà En Segimon Malatesta.
Després s’hi pintaren els retrats de 130 bisbes y arquebisbes d’aquí. A les
naus laterals hi ha sepulcres de bisbes dels sigles VI-VIII y un’inscripció
de la penitència a que’s va sometre aquí l’emperador Ot [338] III. La
copinya de l’àbside y arch de triumf son de mosaych dels sigles VI y VII.
Mos ne som anats a l’estació; al punt es passat el tren, y hi som
pujats. Conversàvem amb N’Alzina en mallorquí y un senyor que teníem
devant, molt comunicatiu (ha dit qu’era sicilià), mos ha demanat quin
dialecte parlàvem; se creya qu’érem italians. Com li hem dit que
parlàvem català, li es vengut de nou.
Arribam a Bolonya devers les set y mitja, N’Alzina pren comiat y se’n
va a n-el Col legi, jo enllestesch feynes atrassades, sop y a les deu y tres
quarts putx a n-el tren que passa cap a Florència, aont arribam devers les
set, amb més de mitj’hora de retràs. Esperava que a Florència hi hauria
un’estació més decent; es menuda y magre per lo qu’es la ciutat.
-421-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.