BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

sessions memorables del gran Concili Ecumènich de Trento. Per visitar
aquexa esglèsia som vengut a n-aquexa ciutat. Primitivament se veu
qu’era romànica; ho es el campanar, quadrat, molt alt, gentil ferm.
L’esglèsia per dedins y per defora està desfigurada de barroquisme; es
d’una nau de tres trasts amples y un molt estret devora’l portal, am
capelles poch fondes y volta de mitx punt, correguda, decorada, am
pintures de sants y alegories sagrades. El chor fa un dau, un poch més
estret y bax(,) que’ls altres; a l’embocada de l’àbside hi ha l’altar major y
un retaule barroch, y, derrera, el cadirat del chor. La fatxada es molt
modesta; fa un atriet a n-el portal amb algunes capelletes y [310] sants.
Hi havia devant un esbart d’al lots qu’anaven a escola, y he demanat a un
en alemany quins sants eren aquells, y no m’ha entès; n’he cridat un de
més gran, y aquex m’ha dit que no hu sabia. Se veu qu’aquí, en que sien
del Tirol, parlen italià; pertenexen a Àustria. Moltes de recordanses evoca
aquexa esglèsia a tot aquell que s’interessa per la puresa del Dogma y el
rigor de la Disciplina. Si manquen aquexes dues coses, no es possible la
vida cristiana sense cataclismes com el del protestantisme. Si la reacció
que promogué aquell concili en aquells dos sentits, fos estada a n-el sigle
XV, es evident que Luter no hauria trobat el llevat posat que trobà y que
serví horriblement per consolidar la seua horrenda herejia.
Me sobrava un poch de temps y he dit a n-el cotxer si poríem veure
qualque cosa més. M’ha dit que sí, y m’ha duyt a la Seu. No hi pensava jo
que hi hagués a Trento altra esglèsia que Santa Maria, y m’ha resultat
una Seu romànica, notabilíssima, de tres naus, de set trasts (no hi ha
capelles), creuer y cúpula y chor d’un dau y l’espay absidal. L’altar major
està a n-el centre del creuer, devall baldaquí barroch sense cobri-cel. A n-
el creuer, a l’enfront de les naus menors, hi ha una absidiola amb altar y
retaule.
Derrera l’altar major hi ha el chor, de cadirat modest. El dau primer
devora’l portal major es molt estret, hi fa una tribuna y hi pujen per una
escala molt llarga uberta dins la paret a cada nau menor, illuminada per
una zona d’arcades am columnetes escalonades, que fan un bo que no es
-387-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.