BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

sí, sobre tot uns quants tapissos, antiquissims. —No m’en sabia assaciar
de mirar aquexa Sèu, per dedins y per defora. —He comprades totes les
fotografies qu’he trobades del conjunt y detalls.
Ja era molt tart y me’n som anat a dinar. Després surt y vetx una
partida d’esglèsies. La primera, de Sant Bonifaci, moderna, ogival, de tres
naus sense capelles: el campanar, molt agullonat, dalt el portal; vidrieres
a tots els finestrals; de les millors qu’he vistes modernes. També he vista
Christuskirche, protestant, nova de trinca, d’estil renaxement italià: fa
una creu de brassos curts, amb una cúpula de 80 metres; el conjunt es
majestuós. L’interior ben decorat, am grans vidrieres a l’àbside y caps de
la creu y un gran orgue demunt el portal de devant. Les vidrieres
representen passatges de la vida del Bon Jesús. Es la millor esglèsia
protestant qu’he vista. L’altar té una creu de marbre ben gruxada y
elegant, amb el Sant Crist, y els dos canelobres acostumats.
A forsa de travessar carrers y carrerons, amb el Bädeker a la mà, he
vistes les esglèsies de Sant Cristòfol, Sant Quintí y Emneràn, antigues, de
tres naus, sense capelles ni nau absidal. Se veu que començaren
romàniques y acabaren ogivals. Els campanars son romànichs, am
finestres bessones a n-els daus; pero els daus [61] superiors y la
piràmide son prosaychs. —N’he vistes d’altres d’esglèsies per defora,
barroques. —Ja estava més de mitx cansat. —Dos monuments hi ha,
modests, però interessants: el de Schiller y el de Gutenberg. —Lo qu’es
molt interessant es un pont demunt el Rin, de 588 metres de llarch y molt
ample; fa cinch arcades; es de ferro, com se suposa. —Lo que també es
de veure es Stadthalle, un edifici nou, aont hi ha una sala per festes, que
té la misèria de 52 metres de llarch per 27 d’ample. ¡N’hi cap de gent!
He cregut que amb axò ja n’hi hauria prou per avuy, y me’n som
vengut a la fonda a resar, sopar y jeure.
Com som anat a l’esglèsia de Sant Quintí, hi havia funció am prou
gent. El Rector deya devant y els feels responien. Assetsuaxí se posen a
cantar, tothom, acompanyats de l’orgue, y ben entonats qu’anaven. Era
imponent y corprenidor. Els alemanys son de la cantada.
-77-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.