BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Sant Josep tot nuus! Sembla mentida. ¡Lo que pot l’esperit y la moda
d’una època!
Pis principal. Destinat a la pintura. Es una cosa estupenda. La galeria
de pintures se compòn: a) de la col lecció Giustiniani, comprada a París
l’any 1815; b) de la col lecció inglesa Solly, comprada l’any 1821; c)
d’un’altra aplegada l’any 1829, dels palaus reyals; d) de la famosa
Suermondtsche Sammlung, comprada l’any 1874 per 1.000.000 de
marchs; e) y altres comptes fetes a Itàlia, Anglaterra, França(,) y
Alemanya.
Estàn distribuides les pintures en: a) Escoles italianes: mestres
primitius —sigles XIII y XIV (Fra Angelico, Sandro Boticelli, Luca
Signorelli, etc.); mestres de clar y oscur; escola veneciana; Art italià del
sigle XVIII.
etc.
b) Vella escola dels Països Baixos: Van Eyck, Roger van der Weyden,
c) Vella escola alemanya.
d) Escola dels Països Baixos, del sigle XIV.
Aquestes obres, que son a centenars y a milenars, umplen 42 SALES.
May una col lecció de pintures m’havia feta una [119] impressió tan
fonda. ¡Quins tresors d’inspiració, d’unció, de colorit, d’enginy, de dibux!
Consider que la pintura ogival del XV y primeria del XVI no hi ha qui
l’haja igualada en unció religiosa y correcció de dibux y colorit.
Som sortit d’aquell gran palau de l’art sense sebre que’m passava. Ja
no tenia talent ni hi pensava amb el dinar. Però era precís prendre
qualque cosa. Cerca qui cerca un restaurant, a la fi en trop un. Eren prop
de les quatre. M’han dit que no tenien calent. —Venga fret! he dit jo; y
m’han tret un plat de diferents talls de carn cuyta freda, y hu he trobat bo
de tot.
M’afich dins un tranvia, y cap a ca-D. Miquel Capllonch, aont havia
d’esser a les tres y mitja. Hi arrip a les quatre y mitja tocades. Li esplich
la tardansa, y mos n’anam escapats a n-el Jardí-zoològich, aont fan pagar
un march d’entrada. Els alemanys son axí. Costa molt una col lecció
-149-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.