BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

unes grandioses teles pintades, ben bones en sí, pero que penjades allà,
fan molt lletx y destruexen l’efecte de les vidrieres laterals y la
perspectiva general. Avuy a n-el creuer no més n’hi havia un parey
d’aquestes teles, perque les feyen netes, y efectivament el creuer
resultava d’un efecte deliciosíssim, imponderable. —Devall el chor y
presbiteri hi ha una cripta de tres naus y un altar, decorat tot d’estil
renaxement. La cripta s’allarga cap a l’espay central del creuer, y hi ha el
sepulcre de Sant Carles Borromeu, preciós, venerant. [305]
Els defores son eczornadíssims; la fatxada es una mica pobre. Acusa
les vessants de la teulada, y sis pilastres adossades la dividexen en cinch
compartiments verticals, aont s’obrin els cinch portals y finestres més
amunt, de gust barroch. Les portes del portal del mitx son de bronzo,
cubertes d’arts relleus, admirables. Els pilars divisoris y els contraforts de
les naus laterals, creuer y àbside, son fexos de pilastretes y pinaclets,
plens d’estatuetes de sants dins templets y un sant dalt cada piràmide
definitòria. Els finestrals en tenen una garlanda de sants a la banda de
defora. Aquests finestrals no duen capsers, y axò fa el conjunt
inarmónich. Hi ha massa línies verticals y massa poques de través y de
biax. La fatxada, costats de les naus, creuer y cap de la creu van cenyits
d’una cresteria d’arquets conopials dalt columnetes prismàtiques, molt
llises. Els caps del creuer y la nau absidal fan lo metex y axò desgracia
molt el conjunt, resulta migrat, axut. Per l’armonia y magnificencia d’un
edifici no basta acaramullar pilastres, pinacles y estàtues; es necessari
més such de cervell. L’ornatge y estàtues de que son plens els defores de
la Seu honren molt els escultors de Milà; no honren tant l’arquitecte que
hu ideà.
Som pujat demunt les teulades, que son totes de lloses de marbre
blanch. Els contraforts y arbotants son molt de veure. Pertot hi ha
caminals per anarhi, y a la cúpula quatre escales dins caxes cilíndriques
calades, fins que s’acaben y llavò vé la fletxa, que du un’escala per dedins
fins a n-el comensament de la piràmide. Aquesta cúpula y les cresteries
de per tot van subjectes amb barres de ferro. De la balconada superior de
-381-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.