BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

S’es fet tart, y me n’he hagut d’anar a la fonda a fer la trosselleta;
prench el tren de les cinch y desset cap a Nuremberg, y hi som arribats
devers les vuyt y mitja.
Prench redós a un Grand-Hôtel, y prou per avuy.
Octubre. DIA 5
Nuremberg. —Casa de Correus. —Estació Ferroviària. —
Verkehrmuseum. —Esposició de maquinària. —Germanisches
National-Museum. —Rathaus. —Biblioteca. —La casa d’Albert
Dürer. —Esglèsia de St. Sebald
Comensa’l dia plovent, y plou tot lo sant dia, sovint a les totes. Axò
me desbarata fort la potranca. Només puch veure alguns museus y alguns
edificis. Poca idea me puch formar de la ciutat. Per lo qu’he pogut veure,
es una ciutat molt important. No es tan plana com ho solen esser les de la
regió nort, y axó la fa més pintoresca. Los carrers son amples, y ben
empedregats els qui no son asfaltats. A pesar de ploure tot lo dia, no he
vist fanch en lloch ni bassiots. P’els carrers asfaltats s’hi reflectien les
persones, els tranvies, els cotxes, els carros. Les cases en general son de
pochs pisos, moltes prosayques, algunes monumentals, totes de bon
aspecte. Els edificis públichs (Ensenyansa y Govern) son molt
interessants.
Nuremberg es una ciutat a 309 metres del llivell de la mar, de
294.000 habitants: 86.900 son catòlichs y 6.800 jueus. Fins l’any 1806
fou una ciutat lliure, d’aquest any ensà es del reyne de Baviera, y es una
de les ciutats alemanyes que conserva millor el caràcter de les velles
ciutats de l’Imperi.
El primer edifici que vetx es la Casa de Correus y Telegraf [262]
nova, gentil, molt gran, com ho es també l’estació del ferrocarril.
-327-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.