BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Octubre. DIA 30
Marsella. —La Mare de Deu de la Garde. —La Seu. —El
transbordador y el pont de la boca del port. —Cap a Perpinyà. —Un
Bureau de renseignements y un quefe d’estació qu’enganen. —Un
quid pro quo a Perpinyà
Deposit l’equipatge a l’estació; y, com desitx, si pot esser, aturar-me
a Perpinyà dues o tres hores per saludar aquells bons amichs que hi
tench, entr a n-el Bureau de renseignements a demanar quin tren he de
prendre per porer estar aquelles hores a Perpinyà y demà matí esser a
Barcelona. M’ho miren, y me diuen qu’he de partir a les dotze, y seré a
Perpinyà devers les set del vespre. —Bé me va!, dich jo, y ja li he estret a
córrer la ciutat de Marsella, una de les grans ciutats de França, per l’estil
de Barcelona, de carrers llarchs y drets, mitjanament nets, de cases de
molts de pisos, pero prosayques. Desitx pujar a la Mare de Deu de la
Garde, demunt un pujal molt empinat, de gran devoció dins Marsella. He
d’esperar més de mitj’hora el tranvia que m’hi ha de dur. A la fi arriba, y
me dexa a n-el peu del funicular, que’m puja a la Garde. Vista estupenda:
tot Marsella a bax, la mar, les planes de Provença... El santuari es nou,
d’estil [376] bizantí: es un’esglèsia demunt l’altra, precioses totes dues,
gentils, magníficament decorades.
Com no tench temps de ferme bé càrrech de les coses de la ciutat,
descriuré just demunt demunt les qu’he vistes. Devall de la Garde, vetx el
port-vell, menut, molt enfonyat dins la ciutat; prench la rue de la
République fins a Place de la Joliette; ran ran de mar per Quai de la
Joliette, me trop devant la Seu, moderna, bizantina, d’una nau am creuer
y cúpula. Dedins es tota de marbres color de cera y de caramel lo, am
policromia y daurats a les voltes y a la cúpula, esplèndidament,
gentilment decorada per dedins y per defora. M’hi he passada una bona
estona.
Torn pegar a n-el port vell per veure el transbordador que hi ha a la
boca, qu’es molt estreta. Es una espècie de pont movible per l’electricidat,
-468-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.