BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

¡bones espaumades! A forsa de fregar y de tirar-hi aygo, se’n es anada la
blancor de la calç, dexant axò sí una mica de senya de cremat. —Me direu
qu’axò no passa una desgràcia casual. Sí, es una de tantes casualidats
com succeexen a n-els paisos meridionals per pa y per sal, y que no
s’esdevenen casi may an els paisos del Nort. ¡Deu mos do paciència!
Per allò que qui té un mal y s’hi dona, en té dos, per llevarm’ho del
cap, m’espitx a l’entrada del Vaticà per aquella banda. Entr a la Sala della
Biga, y per una escala ben ampla putx a la Sala a croce greca. Ja som
dins el Palau del Vaticà, comensat de St. Simmach, engrandit d’Eugeni III
(1150), Celestí III, y Innocenci III, y que quedà una fet una ruina durant
l’estada dels Papes a Avinyó (1308-1377). Quan en tornaren, l’esculliren
per residència preferent, y Nicolau V resolgué ferlo el palau més gran del
mon (1450), y efectivament hi resultà. Sixt IV hi feu (1473) la Capella
Sixtina, Innocenci VIII el pavelló de Belvedere (1490), [367] que Juli II
confegí amb lo palau per via d’un pati; després se feren les llògies del pati
de St. Damas; Paul III la Capella Paulina (1540), Sixt V hi feu la
Biblioteca, axò es, l’ala que xapà en dos el grandiós pati de Belvedere,
resultant aquest y el de la Pigna, Climent VIII (1592-1605) hi feu les
habitacions actuals del Papa, Urbà VIII comensà l’Escala Reyal, Pius VI
bastí la Sala de creu grega, qu’acap de passar, la Rodona y la dels
Museus; Pius VII feu el Braccio nuovo, paral lel a la Biblioteca, per les
escultures; y Pius IX va alsar el costat que mancava a n-el pati de St.
Damas. Ocupa‘l Vaticà una superficie de 55.000 metres quadrats; uns
25.000 metres les ocupen els 20 patis que hi ha. Entre sales, capelles y
cambres pujen a un milenar els departaments. N’ocupa una part
insignificant el Papa; la resta son sales de rebre, capelles, museus o
biblioteca.
L’aplech d’antiguedats del Vaticà es el més gros y el més notable del
món. Es tot d’obres gregues y romanes y en general de marbre.
Diré sumarísimament lo qu’he vist: a) La Sala de creu grega, plena
de mosaychs, estàtues y sarcofachs am baxos relleus, tot antich. b) Sala
della Biga, rodona, am cúpula, tota plena d’estàtues, sarcofachs am baxos
-457-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.