BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Setembre. DIA 13
Cas notable de zel del càrrech d’un revisor del tren. —Hannover. —
Baratada de capell. —La ciutat: cases magnífiques, noves y velles.
—Edificis municipals. —Un’esglèsia de Maria Santíssima y una de
Luter. —Institucions d’ensenyansa
Me creia qu’havíem d’arribar a Hannover a les set y mitja, y dormia
ben descansat, quant se’n vé un dels revisors dels billets, y me crida y me
diu que som a Hannover. Com me revisà’l billet, va veure y li vatx dir jo
qu’anava a n-aquesta ciutat. Idò bé, se’n ha recordat; y sense jo haverli
comanat que’m cridàs en esser a Hannover, m’ha feta la finesa de
cridarme. Si no es per ell, a les vuyt y mitja seria estat a Berlín. ¡Si hi
som quedat d’agrait a n-aquest bon senyor! Axò demostra l’admirable
servici de trens que hi ha a Alemanya. Els empleats son una meravella
d’amabilitat y de zel del càrrech. S’interessen vivament per tothom. Jo en
tench bones proves.
Devall a n-aquexa estació; eren les quatre y tres quarts. He esperat
que’s fés més grandia per anar a una fonda; y, mirant la Guia de Ferro-
carrils, resulta que jo, en lloch de lletgir l’hora d’arribada a Hannover,
havia llegida una retxa més avall, qu’era l’arribada a Berlín. Havia llegit
massa depressa.
Devers les set putx a una fonda, he d’esperar una mica per tenir una
cambra; me pos a escriure a una taula y penj el bombet a un penjador, y
com hi torn a prendre’l, que ja tench cambra, no’l trop. Bé cercam, pero
no comparex. —Es qu’un altre el s’haurà posat, cregut de qu’era el seu! —
me diuen els de la fonda. Es segur qu’es axí, però jo me quet sense
capell, y per lo metex sense porer sortir. ¡Deu mos do paciència y no
més!
Devall a mitx dia a dinar y trop a n-el penjador el metex capell que hi
havia com me som temut que’l meu me faltava, y el senyor de la fonda’m
diu: —Mir si li està bé. El me prou, y’m vé clavat. —El prenga y el duga
-220-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.