BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

JULIOL. DIA 3
Cap a Lió. —Un alemany solidari. —Unes castanyetes
A les sis y trenta del capvespre, prench el tren cap a Lió. A Cervera
de la Marenda trob el bon amich barceloní, congressista y entusiasta, En
Riba, que fa el meteix camí que jo, y llavò pujen a n el meteix
departament dos senyors y una senyora que parlen en castellà. Resulten
un perpinyanès, un alemany y una alemanya. Dich a l’alemany l’objecte
del meu viatge, y se posa a parlarme en català. Diu qu’està a Barcelona,
y que va aprendre el català, perque sense sebre’l, no hi poren viure. No
servex sebre’l castellà. Me diu que [2] es partidari de la solidaritat
catalana perque troba qu’es lo unich sà de la política espanyola. Bo es de
veure que quedam amichs. Mostra a l’alemanya unes castanyetes noves
ab uns grans flochs y borlins. —Això no es de Catalunya, li dich. —No, diu
ell, es d’Andalusia. Si un estranger se’n vol dur res característich
d’Espanya, compra unes castanyetes; si de Catalunya, una barretina y
unes espardenyes. —Prou que hi ha molts d’espanyols que donen peu a
formar tals judicis d’Espanya.
JULIOL. DIA 4.
Lió, Ginebra y Basilea
Me despert devers les quatre. Som a Nimes. Seguim sempre per
plans, els plans sens fi que canta Mistral dins Mireyo, vorejant sovint el
Rhose, amplíssim, polent; passam Tarascó, Avinyó; tot es verd. Quina
gran cosa que es l’aigo! —Devers les nou y mitja som a Lió. Dex En Riba
y l’alemany; vetx la ciutat de correguda: la Seu, la Mare de Deu de
Fourvière. Din, y a les dotze y busques li estrench cap a Ginebra, sempre
per plans verts, y de dellà, fins que’ns aficam dins unes muntanyes, molt
rioleres, verdíssimes. A Ginebra prench el tren de Basilea, y mos n’hi
-3-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.