BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

campanars, la fatxada y els costats, tot està ple de finestralets en
gradació y columnetes a les rebranques y compartit tot am pilastretes
plenes que s’alsen de zones de cenefes d’arcatures y van a cercar la
cenefa superior. A n-el frontó de la fatxada y a n-els quatre que fan els
campanars de devant hi ha un joch de finestrals deliciós. —L’interior es
tot policromat. A les naus y galeries superiors, a n-el creuer y àbside, per
tot hi ha llurs columnes a les rebranques y llurs capitells, y demunt les
galeries superiors, corre un trifori y seguex per tot el creuer, y part
demunt hi ha els finestrals. Les voltes son d’aresta y la [73] cúpula es
quadrada, amb volta d’aresta també. Les pintures de les parets son bona
part del sigle XIII, venerables: les vidrieres son modernes y prou
prenidores. No hi ha capelles, sinó alguns retaules adossats a les parets,
alguns ogivals, ben bons, qualcun barroch. El chor ocupa no sols l’àbside
sino el trast del creuer. L’altar major està a l’entrada de l’àbside, y son
dos altars; un que mira a n-el poble y un a n-el chor. —Fa una gran
impressió aquesta Sèu, per lo completa y armoniosa. No es gayre gran,
però hu paga venir a Limburg per veurela. —Recorrech una partida de
carrers de la ciutat vella y nova, de cases baxes y qualcuna ben
pintoresca; vetx l’esglèsia nova protestant, ogival, amb dos campanars, y
me’n vatx a la fonda, fas la trossella, y a les 10 y 15 m’afich dins el tren,
y ¡cap a Giessen manca gent! per dins plans y muntanyoles tot vert de
sembrat o rostoll fresch de terra bona, o bosch ben espès y ben vert. Hi
ha que convenir qu’els alemanys tenen un gran terreny. En saben treure
tot el partit, però no es dubtós qu’una gran part de la prosperitat
d’Alemanya se deu a n-el terreny metex.
Arrip a Giessen a les dotze. L’estació es nova, esplèndida, d’estil
romànich, de carreus sense planetjar. M’atur a dinar a una fonda de
devora l’estació; y, dinat, cap a veure la població. Té 25.000 habitants, es
ben agradosa; hi ha moltes de cases antigues de fatxades de barrots de
fusta, molt pintoresques y agullonades. He vistes les esglèsies protestants
Stadkirche, del sigle XVIII, molt fexuga y prosayca, y Johanniskirche,
nova, d’estil mesclat d’ogival y plateresch, ben construida y elegant. Com
-92-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.