BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

y despullats. La cúpula es de dos daus, el superior am finestrals bessons
a cada cayre.
Surt d’assí, y travessant carrers y plasses, pas per devant un
hospital, ben gran, modest, y per devant el Gymnasium Josephinum,
gran, del sigle XVII, devora la Seu, aont he provat si poria veure l’atri,
però justament predicaven, y he feta la meua via, veent una partida més
de cases d’aquelles tan pintoresques, entre altres, Rathaus (casa del
Consell). Aquesta es ogival, molt gentil, començada a n-el sigle XIV,
restaurada la derreria del XX. Just devora hi ha Tempelherren, casal
ogival del sigle XIV, gentilíssim, y Vedekindhaus, avuy caxa d’Estalvis, de
llenya y toes, fatxada de tres capsers, policromada, plena de frisos y
escultures, hermosíssima. Per falta de temps no he pogut veure: a) la
Landwirstchaftsschtule (escola d’economia rural), ogival, gentil de tot,
ben gran, nova; Realgymnasium, nou també y ogival, gran y ben de
veure, la Bismarcksäule (columna de Bismarck), romànich-modernista,
molt genial: Kaiserdenkmal (monument de l’Emperador), l’estàtua a
cavall y la Germània que l’acompanya, de bronzo, el socle de granit sense
llisar, am baxos-relleus; Elisabetkirche, romànica, de tres naus, am dos
campanars a la fatxada, quadrats, pujantse’n una gran paret de l’amplària
de les tres naus y de la gruxa dels campanars, molt més amunt que la
nau major. De dalt aquexa paret pujen els dos campanars y entre y entre
la gran paret fa dos finestrals subdividits en tres per dues columnetes.
Aquexa forma de fatxada es molt usual a n-aquexes terres. — [186]
També hi ha l’altre gran casal Knochenhauenamtshaus (casa de l’ofici de
tallador d’ossos), un dels interessants d’Alemanya, d’aquest sistema de
llenyams y toes; de l’any 1529 y restaurat l’any 1884.
Don aquexes clarícies de tals monuments per via de les fotografies
que n’he trobades.
També hi ha una Stadtbibliothek, y no he pogut aclarir de quants de
volums es.
Me’n vatx a la fonda a les nou, din per tenir més temps a Goslar,
m’afich dins el tren, que per camps, a trossos plens de garbes, a trossos
-232-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.