BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Passam l’espay ovalat de la plassa, prenim el rectangular, pujam la
grandiosa escalonada, passam el magnífich pòrtich, penetram dins la
grandiosa, dins la veneranda Basílica, que fundà l’emperador Constantí,
allà metex ont era’l circh de l’emperador Neró, y que hi enclavaren Sant
Pere. La feren tot-d’una de cinch naus amb transept; aquí fou coronat
Emperador Carlemany l’any 800. Com la basílica am tants de sigles havia
sufrit molt, Nicolau V resolgué referla, y comensaren l’àbside l’any 1450,
segons plans del florentí Rossellino, en forma de creu llatina. Mort aquell
Papa, s’aturen les obres, y no feren pus via fins 50 anys després, que Juli
II determinà de fer nova tota la basílica, y comanà plans a una partida
d’arquitectes, escullint el de Bramante, que concebé la idea de posar el
Panteon dalt la basílica de Constantí, axò es, una cúpula tan grossa com
el Panteon, qu’era’l temple més gran dels gentils, y donar a l’edifici la
forma de creu grega. L’any 1506 posaren la primera pedra; Bramante se
mor l’any 1514; s’encomanen les obres a varis arquitectes, un d’ells
Rafael, qu’es moren un l’any 1515, l’altre el 1516 y Rafael l’any 1520. Les
obres seguiren malament perque cada punt mudaven de pla, y feyen poca
[359] via ferm, fins que s’en encarregà Miquel Angel l’any 1546, que
restablí el pla primitiu de Bramante, la creu grega, y hi afegí a la fatxada
un pòrtich; va alsar la cúpula a punt de comensar la mitja-taronja. Mort
l’any 1564, seguiren les obres successivament Vignola, Pirro Ligorio,
Jaume de la Porta. L’any 1606 només hi mancava la fatxada, y Paul V
tengué la mala idea d’allargar el bras anterior de la creu grega, fentla
creu llatina, y l’arquitecte Maderna alsà la fatxada actual, qu’es un bunyol
am tota l’estensió de la paraula, un atach fulminant de magror y
prosaisme; y no sols axò, sino que destruex tot l’efecte de la cúpula, que,
segons el pla de Bramante y Miquel Àngel, havia de formar part de la
fatxada. Ara queda tapada de mala manera am la prolongació de les tres
naus. ¡Quina llàstima! L’any 1626 el papa Urbà VIII consagrà la nova
Basílica.
Se gastaren en la construcció 235.000.000 de franchs. Sa
conservació y sosteniment en costa uns 180.000. La sacristia nova que hi
-447-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.