BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

cinch sales. Hi ha tres sales de mestres alemanys y dels Països Baixos
dels sigles XV y XVI, pintura ogival. Axò es lo notable de la Galeria. Lo
demés es de mitja mà. Les pintures bones no’s troben aont-se-vulla.
La col lecció de gravats consta de 300.000, aont hi ha representats
els millors mestres.
Just veynat d’assí hi ha dins un edifici ben gran l’Acadèmia de Belles
Arts y una biblioteca d’aquex ram.
D’aquí mos n’anam a veure una Escola d’indústries artístiques. Mos
mostren totes les dependències: les diferents càtedres y botigues que hi
ha de fuster, d’argenter, de ceràmica, aont pràcticament aprenen els
estudiants tots aqueys oficis; y mos mostren les obres que hi fan. Hi hem
vists alguns jerros y ratjoles pintades y esmelts, preciosos de ver. Axí
aconseguexen els artistes manuals alemanys ferse tan amunt.
Amb axò el sol se’n va, y no porem veure lo que queda de la ciutat:
una partida d’esglèsies, monuments dins plasses, passetjos, el jardí de la
ciutat, altres edificis tan importants com el de la Policia, els diferents
Gimnasis y Escoles Superiors, Mèdies y Primàries que hi ha, els Hospicis y
Hospitals. ¿Que hi ha que fer? No tot se pot veure.
Feym amb el Dr. Schädel una conversada molt llarga sobre la
manera d’organisar a Catalunya la nostra Sociedat Internacional de
Dialectologia Romànica, a fi de que Catalunya hi estiga dignament
representada y en puguem treure tot el profit possible per la nostra
filologia.
Se fan les set, mos comparexen la senyora y cunyada del doctor, me
despedesch d’ells fins a l’any qui vé, si Deu ho vol, y m’afich dins el tren
cap a Mühlacker, dins el mestral, a on arrip devers les vuyt.
Mühlacker es una ciutat menuda, y els vespres està a les [274]
fosques. Mir y mir si vetx cap fonda. Un edifici gros que tench devant, me
resulta la Casa de Correus. A Espanya no hi ha perill de trobarse am tals
coses a poblacions petites. ¡Si a les grans y tot els Correus van a lloguer!
En colombr un’altra, de casa, am llum encès. M’hi acost, carregat am les
dues maletes. Ho es, una fonda, però tenen alles voll (tot ple). ¡Bona
-342-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.