BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

ceps, he afïnada una figura del Sant-Crist, ben sencera y respectada. —
¿Quin temps hi estaria a una vinya de Mallorca? Aquí es segur que hi ha
molts de protestants, però no son sauvatges. Hem seguit per amunt y al
punt som entrats a n-el bosch bax (Niederwald), ben espès, de fays, y el
tramvia s’es aturat. Hi ha un pòrtich de fust molt gentil, per esperar y
seure, y una restauració per posar miques.
Unes mans negres y fletxes demunt plaques de porcellana aficades a
bigues o soques d’abres mos mostren el camí per anar a [64] n-el
Monument Nacional. Ocupa un’altura de 300 metres del llivell de la mar y
225 de la vorera oposada (Bingen); està a un empit, y hi pugen per unes
grans escalonades que fan anades y vengudes y plassoletes. El
monument està demunt tres graons y fa tres cossos, com més va més
estrets, y demunt de tot hi ha la figura colossal, de bronzo, de Germània,
de 10 metres d’alt. El socle que l’aguanta, un dau, té grans inscripcions
qu’espressen l’objecte del monument, el triumf de 1870. Aquest dau està
demunt un plinte molt gros, que du una partida de escuts de bronzo, dels
Estats d’Alemanya; més avall vé un altre plinte més gros y du a la cara de
devant un gran bax relleu de bronzo, aont se representa l’emperador
Guillem I y tots els prínceps reynants d’Alemanya, y a n-el costat esquerr
hi ha un altre bax-relleu de la partida cap a la guerra, y a la dreta un altre
que representa la tornada. —A n-els cornalons de devant hi ha les figures
colossals de la Guerra y la Pau; el socle inferior es tot llis, y devant en fa
un altre de més menut, un’espècie d’altar qu’aguanta les figures
simbòliques del Rin y el Mosel la. Es un monument grandiós.
Amb el tramvia de cremallera davallam a Rüdesheim, y som anat a
veure l’esglèsia catòlica, qu’es antiga, ogival, policromada de vell, molt
bé, am vidrieres de colors a n-els finestrals, modernes, prenidores. Té’l
chor a n-el presbiteri, sense àbside, axò es, dos trasts de l’esglèsia,
separats dels trasts dels feels amb un arch més estret. Aquexa distribució
es un signe de lo vella qu’es aquexa esglèsia. Axí estaven les esglèsies de
la primitiva cristiandat. —Hi havia unes quantes dones que resaven. Com
som sortit, un boldró d’al lots que jugaven y feyen un cap ben viu, s’han
-81-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.