BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

de les velles y de les noves, qualcuna ben notable. Hi ha: a) un Institut
d’Ensenyansa Rheinisches Technikum per ensenyar tot lo que convé sebre
per utilisar el riu (té 300 alumnes). b) una Hess. Baugewerkund
Gewerschule (escola de traballs agrícoles y industrials) c) y una
Handelsschule (escola de comerç). Axò ademés de les Volksschulen
corresponents; totes amb edifici propi, gran y ben acondicionat.
Bingen ja era famosa en temps dels romans, y durant l’edat mitja fou
ciutat lliure. —Hi ha quatre o cinch esglèsies, antigues casi totes. No més
he vista la Parroquial, catòlica, ogival, de quatre naus (a un costat en té
dues en lloch d’una), amples y curtes, sense creuer ni nau absidal;
l’àbside es molt llarga; hi ha el chor y l’altar, amb un retaule barroch
formant un espècie de templet sense capell. No hi ha capelles. Hi ha
moltes de figures demunt represes y alguns tríptichs ogivals preciosos.
Llavò hi ha una cripta molt notable, del sigle XI, avuy renovada. Trop una
partida d’al lots y al lotes que hi van carregats de llibres, y me saluden
fent la mitja. Me sembla que aquí la gran majoria son catòlichs. He vista
la casa de Katholisches Vereinhaus. A n-els capdecantons hi ha algunes
figures de la Mare de Deu y altres sants, y al mitx d’una plaça un sant. —
Fa un pujol dins la vila, y demunt hi ha un castell aont està l’autoridad
militar. La Casa de la Vila, antiga, es modesta, però ben apreciable. Dalt
la muntanya veynada hi ha l’ermita de Sant Roc, una església ogival,
pomposa.
A Bingen, l’any 1105, el tristement famós emperador Enric IV se va
haver d’entregar a son fill Enric V, y anà pres a [66] Böckelheim, aont
hagué d’entregar les insígnies de l’Imperi, de les quals tan mal us havia
fet.
He berenat amb una grapada y m’afich dins el vapor, cap a Coblença,
riu avall. Fa un oratge tan fred que m’he de posar l’abric y fogir d’allà on
vé’l vent. ¡Sembla mentida dia 12 d’agost haver d’estar a punt de
tremolar! El sol es ben bo. El riu es amplíssim, y fa suaus ondulacions; les
voreres son empinades, totes boscatge ben espès o vinya de gran tòria. A
cada nou o deu minuts hi ha un poblet a cada banda, poblets riolers,
-83-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.