BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

inscripcions sepulcrals, àmfores, trossos d’estàtua, [318] capitells,
columnes, baxos-relleus, trobat tot dins la regió de Pàdua. Hi ha tot un
corredor d’objectes mitj-evals, de pedra.
Surt d’assí, y pech a la Seu, greco-romana, de tres naus, dos creuers
y dues cúpules. Entrant pel portal major, venen dos trasts, llavò’l primer
creuer, després altres dos trasts y el segón creuer, y finalment el
presbiteri, de dos trasts am l’altar major, sense retaule, devall un dosser
a l’ayre, y llavò l’àbside, aont hi ha’l chor, de cadirat modest. Els brassos
del segón creuer acaben en forma absidal y tenen demunt graons un altar
sense retaule, devall dosser a l’ayre. A n-els caps del primer creuer hi ha
unes capelles quadrades am volta de mitja taronja; les naus laterals
tenen el metex sistema de voltes, y la major fa volta de punt am llunets.
L’interior es tot blanch fora les pilastres y gornisa, de color d’arena. —La
fatxada es despullada; te’l revestiment de marbres, comensat. Hi ha tres
portals.
Surtint de la Seu, vetx un’escola nova molt gran, de sistema
alemany, y me’n vatx desparat a la fonda. Pech un roech; putx a n-el
cotxe, que’m du a l’estació, y prench el tren de les onze y mitja cap a
Venècia per dins unes planes plenes d’arbres.
Ben aviat som a l’estació de Mestre, y aquí el tren enfila’l pont
llarguíssim, de 4 kilometres, qu’unex Venècia amb el Continent. Ja’s sap
que Venècia està dins mar. No’m pensava jo que fos tan endins. Es una
mar tranquila, de poch fons. A la fi s’atura’l tren, devallam, sortim de
l’estació. Som a Venècia, la ciutat famosa, tan idealitzada dels poetes,
que hi ha tanta de gent que la voldria veure, figurantla-se com el non plus
ultra.
Ja’s sap qu’es fundà a n-el sigle V per fogir de les invasions dels
barbres, y que va anar crexent y crexent, y, amb lo comerç que s’hi creà,
arribà a formar una república que’s va estendre a terra ferma dins Itàlia,
adquirí una partida de possessions a n-el litoral adriàtich y mediterrani, y
fou un dels Estats poderosos d’Europa per la seua marina y els cabals dels
seus Patricis. Se va fundar no tota dins l’aygo, sino demunt illots, dins
-397-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.