BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Surt d’assí y ¡cap a l’Acadèmia de Belles Arts! aont vetx la
notabilíssima galeria de pintures de l’Escola Florentina dels sigles XIV, XV
y XVI. Comensa per una série de tapissos de Flandes d’estil sigle XVI,
representant escenes de la creació, y llavó la cèlebre estàtua David de
Miquel Àngel, de les primeres que va fer, y [340] ademés reproduccions
en guix de les altres estàtues més notables y fotografies dels frescs de la
Capella Sixtina del gran Mestre. La primera sala es la anomenada de
Perugino, el mestre de Rafael, aont, ademés de les obres d’aquell mestre,
n’hi ha d’altres, entre ells, de Fra Felip Lippi, que am Fra Angelico
marquen l’apogeu de la pintura relligiosa mitj-eval. Després hi ha dues
sales de Boticelli, amb obres d’altres mestres, tan notables com Leonardo
da Vinci, Fra Felip Lippi, Perugino, Andreu del Sarto, y altres. Llavò venen
tres sales de l’Escola Toscana, axò es, dels mestres d’aquexa regió que
floriren durant els sigles XIII-XVIII. Després hi ha tot una sala del Beat
Angelico. Es una delícia y un esglay aquella partida de pintures, aquells
estols de figuretes, tan acabades, tan gentils, tan càndides, radiants de
suavidat y de visió beatífica. Crech que la pintura relligiosa de Fra
Angelico va atènyer unes altures celestials que negú desprès d’ell ha
pogudes atènyer, tot lo més colombrar.
Les dues sales derreres estàn dedicades a l’Escola Florentina
primitiva (sigles XIV y XV).
Putx després a n-el primer pis, y hi trop la col lecció de pintures
modernes, que no contrapassen la retxa de la mitjania. Els pintors dels
sigles XV, XVI y XVII se feren molt amunt. No es cosa fàcil arribarlos. Els
pintors posteriors n’estàn un poch lluny desgraciadament.
A n-el metex edifici hi ha l’antiga y célebre fàbrica de mosaych y un
Museo dei lavori in pietra dura, axò és, una esposició de les pedres
emprades en la fabricació del mosaych y mostres de les feynes que s’hi
fan.
S’acaba el temps hàbil de veure museus, y m’en vatx cap dret a la
Seu, qu’està, se pot dir, a n-el centre de la ciutat; rodada d’un carrer
amplíssim y amb una gran plassa devant. S’anomena Santa Maria del
-424-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.