BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

vos enfloca daxo daxo com un al lot que diu la llissó a l’escola. Primer
veym lo qu’era casal de l’Abat, separat del claustre y esglèsia, molt gran,
modest; les habitacions tenen el trispol, parets y paladar, de fusta. Es lo
qu’habita la Família Reyal ordinàriament. Passam després a l’esglèsia, no
gayre gran, en part romànica, ogival y renaxement, am pintures per la
volta; avuy es l’esglèsia del poblet que hi ha aquí, despullada de tot
ornament; no crech que patesquen de massa devots.
Entram després a n-el claustre, ogival de tercera època; a llevant hi
ha la sala Capitular (de tres arcades ubertes a n-el corredor del claustre),
la dels Germans (llechs) y el Parlador; tot axò d’estil de transició
(romànich-ogival); a n-el mitx-jorn, el grandiós refetor d’ivern, avuy
museu de vestits de fort y armes blanques y joyeria, y a ponent el refetor
d’estiu, molt gran també, amb una pintura mural d’una espedició dels
cavallers de [272] Calatrava (del Cistell) contra els alarbs. Aquests dos
refetors son ogivals, de forma molt elegant per defora. La Família Reyal
ocupa tot axò, y bo es de veure que està ben conservat y cuydat. ¡Manco
mal!
Compr algunes postals d’aquesta abadia (axò no falta may devora els
monuments a Alemanya), putx a n-el cotxo, y ¡cap a Tübingen! a veure la
ciutat y les seues coses notables.
Tübingen es una ciutat petita, de 16.800 ànimes, devora‘l riu Neckar,
voltada de pujols y muntanya, molt pintoresca. La seua importància se
deu a l’Universitat que hi ha aquí, fundada l’any 1477; conta uns 1.600
estudiants. Arribant de Bebenhausen, lo primer qu’he vist es estat ella. Es
un edifici modern, gran, dins jardins, a l’entrada de la ciutat. Entorn d’ella
hi ha totes les Clíniques y Instituts que hi sol haver a les Universitats
alemanyes amb llurs respectius laboratoris, jardins y patis, tot nou,
esplèndid, ben cuydat. ¡No sé com s’ho fan aqueys alemanys per tenir
tants d’edificis per l’Ensenyansa!
Vista l’Universitat y les Clíniques, som passat(,) per l’esglèsia catòlica
que hi ha aquí, nova, ogival, ben interessant. Servex també p’el seminari,
qu’es just devora, un edifici prou gran. N’hi ha un altre de seminari, però
-340-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.