BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Seguesch per avall per Invalidenstrasse, trop dins jardins la nova
esglèsia de la Gràcia (Gnadenkirche), en memòria de l’emperatriu
Augusta, l’àvia de l’Emperador actual; protestant, romànica, de pedra
arenosa, molt gentil y ben playent. Estava tancada y no l’he poguda veure
per dedins.
Seguint de d’allà, trop les grandioses obres de Kaiser Wilhelms
Akademie. No’s pot judicar encara l’edifici, però es molt gros.
Més enllà hi ha la Casa y Columna dels Invàlits, L’Hospital d’Augusta
y una esglèsia catòlica, tot ben de veure, y ademés Verkehrsmuseum
(museu de comerç), Zellen-Gefängnis (presó celular), Ober
Feuerwerkerschule (Escola Superior de traballadors contra incendis),
Kriminal Justizamt (oficina de justicia criminal), Luisen [114] Gymnasium
y Städtkrankenhaus Moabit (Hospital Moabit). Aquests edificis els he vists
de lluny; son, molts d’ells, grandiosos. M’ha sabut greu no porer veure’l
Museu de Comerç; ja era tancat, y ademés ja havia vistes massa coses, y
tenia’l cap ple; necessitava remugar y pair una mica. Lo qu’he fet, es
estat prendre’l tren cap a Postdam.
Som arribats a sortirne de Berlín a forsa de córrer, y mos som aficats
dins Grunewald (bosch vert), tot pins de rama petita, redonenca, molt
espessos; y ¡de d’allà sempre!
A la fi arribam a Teltower, arrabal de Postdam.
Devall del wagó; y prenc un tranvia, y ¡hala a trescar Postdam! qu’es
una ciutat de més de 60.000 habitants, la segona residència reyal. La feu
Frederic II, que s’hi passà llargues temporades. Hi ha’ls palaus
Stadtschloss y Senssouci. Aquell es gran, però d’aspecte prosaych; l’altre
es esplèndit y suntuós, d’estil barroch, molt mogut. Passant, he vista
Nicolaikirche, del primer ters del sigle XIV; fa una cúpula am columnes a
defora, d’estil grech-romà; més enllà hi ha l’esglèsia de la Guarnició y una
esglèsia catòlica. No gayre lluny s’alsa Friedenskirche, de mitjàn sigle XIX,
imitació de les primitives basíliques cristianes, amb un 98 campanar de 60
metres d’alt. L’atri y l’interior son molt interessants per les estàtues y
mosaychs que contenen. Hi ha enterrats Frederic Guillem IV († 1861) y la
-143-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.