BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

mare de l’heresiarca, y al costat dins una vasa un autograf d’ell y
un’imatge de son company Melanchton. Entre’l llit y la taula la paret fa
una clapa, aont no hi ha post; se veu una taca negrenca y la paret està
molt gratada. Es axò sens dupte la taca de tinta de com Luter, segons
conta ell metex, disputant amb el dimoni, tirà a n-aquest el tinter p’el
cap, y embrutà la paret. Els inglesos, protestants, visiten molt aquesta
cambra, y rasquen a n-aquest bossí de paret y s’en duen mica de pols
com a recordansa; y me diu un alemany, jo no’n responch, qu’els del
castell, tornen a embrutar de tinta la paret per qu’aquells inglesos
seguesquen gratant y dexin bones propines. S’ho tenen ben merescut.
L’estada dins aquesta cambra, la vista d’aquells objectes y l’imatge
de l’heresiarca me fan reviure dins aquell mon del sigle XVI y aquella
horrenda lluyta de que Luter fonch l’espira, y me capfiquen y preocupen
totes aquexes recordanses y la peste qu’aquest heresiarca ha duyta a la
humanidat. Sortim d’allà [47] dins, devallam del castell per avall,
fondament preocupat del capgirell qu’aquell home funest, però molt
estraordinari, donà a l’Alemanya y va estraviar tanta de bona gent com hi
ha per aquí, fa tants de sigles.
A les quatre prenim de bell nou el tren cap a Gelnhausen, sempre
atravessant terres y turons, tot verdor y galania.
A Gelnhausen trobam el pare del Dr. Schädel que mos espera. Té
una cinquantena d’anys, es agradabilíssim. Quedam ben amichs tot d’una.
Aprofitam l’hora y mitja que tenim per veure Gelnhausen, antiga
ciutat lliure, avuy del Gran Ducat de Hessen, de 4.600 habitants, petita
capital de districte, pintoresca, de carrers amples, alguns no gayre nets
per lo que solen serho a Alemanya, altres ben adesats; les cases am
l’armadura de barrots de fust les velles, les noves d’una pedra
vermellenca o de toes, elegants. Hi ha una casa romànica de l’edat-mitja,
severa, amb una filera de finestres bessones a n-el principal; es deliciosa.
Lo que hu es de debó es Pfarrerskirche (esglèsia parroquial), de la
primeria del sigle XIII, acabada més tart, d’estil de tranzició y restaurada
a n-el sigle XIX, de tres naus, am creuer, sense cúpula ni nau absidal ni
-60-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.