BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

El Dr. Schädel y el Dr. Villà m’han donada una relació completa de
com està l’ensenyansa a Alemanya, les classes d’escoles que hi ha,
inferiors y superiors, llur dotació, tot lo referent a catedràtichs y mestres.
Tal com m’ho han dit, ho consign aquí, per que’n prenguen llum els qui
estàn a n-el cas de prendre’n.
A. —PRIMERA Y SEGONA ENSENYANSA: Estàn organisades lo metex,
poch sà poch llà, dins tots els Estats alemanys.
a) La primera Ensenyansa té: escoles primàries o populars
(Volksschulen), y escoles mitjanes (Mittelschulen), entre les primaries y
les de segona ensenyança. De les primàries, n’hi ha a l’uf a totes les
poblacions y fins a n-els redols de cases més insignificants. De [32] les
mitjanes, n’hi ha a les poblacions d’alguna importància. A n-els poblets
més menuts van a una metexa escola nins y nines, però separats en
arribar a certa edat. Fora d’aquests poblets, les escoles son per nins o per
nines, cada secse té la seua.
A totes les escoles ensenyen la Relligió; a n-els nins catòlichs la
catòlica, a n-els protestants la protestant, y los ho ensenya sempre un
Ministre del culte respectiu: a les poblacions petites, el Rector o Pastor; a
les grans, un esglesiàstich posat aposta y pagat per l’Estat. Y succeyex
una cosa molt notable, que, fora dels jueus, que les dexen aprendre llur
relligió, tots els nins, tenguen llurs pares la relligió que tenguen, sien
creents o lliure pensadors o sense cap relligió, han d’aprendre a l’escola o
la relligió catòlica o la protestant, lo metex que no admeten negú a les
escoles públiques, fora dels jueus, que no sia batiat. En esser grans, les
dexen esser lo que vullen libèrrimament; però com son petits, tots han de
prendre’l sus o del catolicisme o del protestantisme. Aqueys alemanys
entenen la llibertat axí y no se’n escapa Meco.
Tot nin o nina, de sis anys fins a catorze, té qu’haver d’anar a escola.
Si no’l volen a un’escola pública, l’han d’enviar a una privada. Y no n’hi ha
cap, d’al lot ni al lota de fora-vila, per esbarrat que sia ca-seua, que’n sia
escàpol. O el dimoni els-e se’n du, o van escola. Y els qui no seguexen les
-41-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.