BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Dita missa y berenat, m’espitx a Sant Pere del Vaticà, per admirar,
per contemplar d’aprop la grandiosa, la imponderable, l’estupenda
Basílica. M’hi he passades un parell d’hores. A pesar de tota la seua
meravellosa esplendidesa y esglayadora grandiosidat, es una prova
feresta de la pobresa y magror de l’art arquitectònic del Renaxement.
Devant la Basílica actual, per magnífica y per meravellosa que la suposeu,
y ho es molt, moltíssim, un [366] anyora involuntariament les basíliques
primitives d’occident y d’orient, les romàniques, les ogivals.
Som pujat demunt Sant Pere, y al temps que som estat allà dalt no
s’es aturat de ploure. Les teulades, els finestrals, les gornises, les
barandes de la fatxada y de les altres voreres son una cosa pobríssima,
magríssima. ¡Quines trenques de les cresteries, pinacles y capsers que
coronen les esglèsies ogivals! Sols la cúpula s’alsa gentil demunt
aquell’onada de prosaisme, s’alsa majestuosa, gallarda, imponent,
suprema... Hi he volgut pujar fins a la bolla de bronzo de la cuculla.
Devall per voltar la basílica y estudiarla de part defora. Som estat tan
desgraciat, que no s’es aturat de ploure, y una brusca ben espessa.
Prench per piazza della Sagrestia, piazza di Santa Marta, via delle
Fundamenta, cortile del Forno y Vialone de Belvedere cap a l’entrada dels
Museus. Com més anava, més plovia. Com entrava a n-el vialone, hi
havia un carro aturat y un homo que amb una pala tirava palades de calç
pastada de dins la caxa del carro ademunt un rol lo de grava. Com jo
tenia conte a n-el paraygo y no creya qu’aquell fos tan barbatxo qu’anàs a
tirar la palada de calç el temps que jo passaria, ja que’l pas no es gens
ample, no he mirada la seua maniobra; y just com jo li era devora, plaf,
tira la palada de calç pastada, que pega dalt la grava, y fa un sens fi
d’esquits, y m’aplega l’abric y els pantalons, omplintlosme de calç. ¿Que
hi havia que fer? ¿Moure un renou a n-aquella bístia, y dexar que la calç
atacàs la roba i la cremàs tota? He preferit salvar la roba y dexar fer
aquell animal. He afinat un portal allà prop, m’hi afich, deman aygo y un
espaumador, m’en donen; y ¡venga aygo demunt les taques de calç!, y
-456-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.