BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Totes les parets, pilastres, arcades y entaulaments son de marbre
blanch. Els retaules de les capelles son suntuosíssims [361]
enquadraments de preciosos mosaychs, còpies de pintures relligioses de
grans mestres, y estàtues dels primers escultors. Els baxos per tot lo redó
de les naus y capelles estàn plens de sepulcres monumentals de papes y
altres personatges benemèrits de l’Esglèsia. A n-els pilars de la nau
major, dins capelletes, hi ha grans estàtues dels fundadors de les Ordes
Relligioses; y, atracada a n-el pilar de la cúpula de man dreta, hi ha
demunt un socle y cadira de marbre blanch l’estàtua antiquíssima de Sant
Pere, de bronzo, y que tè un peu tot menjat d’anarhi els feels a besar. Cal
que n’hi sien anats molts per haver fet botir el bronzo de tal manera.
Repetesch que només descrich demunt demunt, per donar
l’impressió general; y en resum he de dir que l’interior de Sant Pere es
una cosa grandiosa, meravellosa, estupenda, sublim; es un prodigi, un
esglay d’ornamentació, suntuositat y magnificència; es el monument més
gros que s’es alsat may a la Majestat Divina. ¡Sia ella beneida, eczaltada
y alabada per los sigles de los sigles. Amèn!
S’es fet’hora de comparèxer a n-el Pati de Sant Damas. Sortim a la
plassa de Sant Pere, entram p’el portone di bronzo, prenim la Scala Pia, y
passam a n-el Cortile di S. Damaso, aont trobam Mn. Lluís Albert, Vice-
rector del Col legi Espanyol, y l’editor pontifici, Sr. Subirana, de
Barcelona, amb una filla seua. L’audiència pontifícia ha d’esser per tots
tres. Pujam un’escala, entram a la sala dels tapissos, atravessam una
partida de sales, severament, gentilment decorades; veym guàrdies
pontifícies, pages y monsenyors que van d’una banda a l’altra.
Mos aturam dins la cambra aont entregà l’anima a Deu el gran papa
Lleó XIII; esperam una estona; no sabem que mos passa, estam
nirviosos. A la fi s’obri una porta, passam tres sales més, y se’n obri
un’altra; un monsenyor mos fa entrar, y ell queda defora. Me fan passar
davant, don unes quantes passes, y me trop devant el Papa, tot vestit de
blanch, dret devora la seua taula, sonrient, rodat d’una majestat paternal,
sobrenatural, celestial. M’agenoll; els altres que’m venen derrera, fan lo
-450-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.