BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

y el de Zoologia les corresponents col leccions de les ciències naturals.
Ademés hi ha l’Observatori astronòmich, fet els anys [9] 1877-88. Ben
aprop de l’esglèsia dels soldats catòlichs, hi ha l’Institut farmacèutich y la
magnífica Escola Tècnica. —Hi ha també una Ober-Realschule (escola
natural superior), un Gymnasium, un Lehrerseminar (seminari de
Mestres), protestant, una Kunsthandwerkerschule (escola d’obres
manuals artístiques), y altres escoles més, que no he pogudes visitar,
pero qu’es ben cert que hi són. —Com un veu tants d’edificis públichs
nous y tan magnífics y la ciutat tan engrandida y embellida, se veu forsat
a regonèxer la superioridat espantosa de la dominació alemanya demunt
la francesa y demunt tot. ¡Axí’s poden conquistar nacions!
S’és fet tart, me’n som anat a la fonda, he sopat, y, cap a l’estació!
Demàn un tren que’m duga a Frankfurt. El bastax de la fonda, que me du
les maletes, me diu quin he de prendre, putx a un wagó, y el tren partex!
Son devers les vuyt. Dins un poch passa’l revisor, li mostr el billet
circular, me demana aont vatx, li dich a Frankfurt, y me diu que aquell
tren va a Worms. —No res, dich jo, millor; axí veuré aquest’altra ciutat.
—Me vetx endidalat de tot per entendre aquests alemanys; no més los
agaf qualque paraula. ¡Ja hi parlen, embuyat! Devers les dèu passa un
altre revisor. Me demana aont vatx, y li dich: —A Worms. —No, diu ell,
aquest tren no va a Worms, sino a Magúncia. —¿Que farem? dic jo. Li
dich que allà ont me convé més anar, es a Frankfurt, y me contesta que a
la primera estació que trobarem, poré devallar, y ben aviat en passarà un
de tren que hi va a Frankfurt. Ho fas axí; al punt comparex aquell altre
tren, m’hi afich, y me dexa a Frankfurt devers les onze y mitja de la nit.
Putx a una fonda de devora l’estació, sop, y me’n vatx a jeure. Me trob
que la cambra té una grandiosa finestra que mira a la gran plassa de
l’estació, il luminada d’electricitat voltayca, y la bona de finestra no més
té vidres y unes cortines clares de tot. Crit el Kellner (cambrer), y li dich
que s’es menester tancar allò, que no entr aquella claror, y me contesta
que no es possible, y qu’estiga descansat que tal claror no’m fara jens de
mal. Jo quet sense paraula, y entre llit y finestra pos una taula, y les
-12-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.