BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

feu Pius VI, en costà 4.500.000. Es l’esglèsia més gran del mon: ocupa
una superficie de 15.160 metres quadrats, allà ont el Gran Duomo de Milà
n’ocupa 8.406; Sant Pau de Londres, 7.875; Santa Sofia de
Constantinoble, 6.890; la Seu de Colònia, 6.166; Nostra Senyora de París,
5.955. Té de llarch, contanthi el pòrtich de la fatxada, 211 metres; la nau
central en té 46 d’alt y 27 d’ample; la llargària del creuer son 137 metres
a l’interior. La cúpula es de 42 metres de diàmetre y 123 metres d’alt fins
a la llenterna, y fins part-demunt la bolla de bronzo y creueta, 132. Es
més baxa que’ls campanars d’Estrasburg, Colònia y Ulm. En camvi, es la
cúpula mes alta del mon; contrapassa totes les altres en amplària y
altària de molt de molt.
La fatxada té 112,60 metres d’ample y 44,60 d’alt. Fa un orde de
columnes adossades y pilastres am la corresponent gornisa y un capser
que correspòn a n-el cap de la nau central. Dalt la gornisa y capser s’alsa
un àtich amb unes finestrasses quadrades, ferestes per lo rònegues y
axutes, y va coronat d’estàtues colossals de 5,70 metres, del Bon Jesús y
els Apòstols. Bax de la gornisa s’obrin els cinch portals que donen ingrés a
n-el pòrtich y més amunt unes grandioses finestres que donen llum a la
gran sala aont els Papes recent-elegits, com posseien els Estats Pontificis,
eren coronats, y sortien a n-el balcó del mitx a beneir el poble qu’omplia
la plassa de Sant Pere. La decoració de la gran sala y sobre tot el pòrtich
es una meravella.
Axi com els defores de Sant Pere son pobríssims, magríssims, fora la
cúpula, fins a n-el punt de no tenir campanar (¡la primera esglèsia del
mon sense campanar!), els dedins son una cosa estupenda, inefable.
[360]
En entrar, tot d’una fa tres naus de quatre trasts am capelles. Els
pilars divisoris de les naus son tan amples y gruxats, que fa l’efecte d’una
nau, a n-el primer cop de vista. Les capelles dels dos trasts primers son
poch fondes; les del trast tercer (capella del chor y capella del
Sagramento) son tres o quatre vegades més grans que les altres; semblen
esglèsies. A n-el trast quart hi ha les capelles Clementina y Gregoriana,
-448-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.